Mostrar-se als demés – així, en públic – és un exercici sempre complicat. Ens assalta certa timidesa i ens fa por pecar d’immodèstia.
Potser la millor solució és deixar que siguin els altres que parlin de tu. D’aquesta forma, per lo bo i per lo dolent seran paraules seves i no nostres, fet que ens allibera de quedar curts o voler anar massa lluny.
En conseqüència he volgut il·lustrar la meva persona, no amb un dels meus autoretrats, sinó amb el bust que em va fer l’amic i escultor Pepe Valls, com ell em va veure allà pels anys cinquanta del segle passat i al qual sempre agrairé el gest i haver gaudit de tan sincera amistat
Aquí vos deix els texts d’algunes persones que han parlat de la meva obra. Són, ben segur, més objectius que l’artista. Sense ells l’obra d’un artista podria passar desapercebuda, per tant, aquesta secció vol ser també un homenatge i un gest d’agraïment a persones que han trobat important dedicar-me unes línies.
Gràcies als amics i protectors, com el Marqués de Lozoya que tant va apreciar la meva obra, i gràcies doblement als simples coneguts – com Pepe Hierro o Gaspar Sabater – als desconeguts i als professionals de la crítica artística que m’han donat alè en moments difícils o de dubte
