“El pintor Carloandrés d’origen valencià però nascut a A Coruña l’any 1926, es va establir a Eivissa l’any 1958, lloc on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera artística. Per tant, enguany es compleixen 60 anys de la seva arribada a Eivissa.
Des de ben jove, l’artista ja combina diferents expressions artístiques: l’escultura, el dibuix, el gravat, l’aquarel·la, i l’oli sobre llenç i sobre taula. Durant els anys quaranta va portar a terme una sòlida formació acadèmica a les escoles de Belles Arts de Madrid i València, etapa que combina amb la feina d’aprenent al taller dels famosos imatgers valencians Rausell i Llorens.
Enguany es compleixen els 70 anys de la seva primera exposició. Fou el mes de juny de 1948 a la mítica Sala Mateu de València. Carloandrés tenia llavors 22 anys, i la mostra abastava alguns dels seus gèneres preferits, el retrat, el paisatge i la natura morta, gèneres que s’aniran reinterpretant sense desaparèixer mai de la seva obra. Aquest fou l’inici d’una carrera professional i artística d’un pintor enquadrat dins el realisme i entregat a l’art com a creador i com a mestre.
Després d’obtenir per concurs oposició la primera pensió individual de la Caixa d’Estalvis de València (1950-191), Carloandrés viatja per tot el país fent un estudi sobre el pintor Zurbarán. Fou gràcies a aquest treball, que tingué el primer contacte amb les illes Balears, amb una breu estada a Palma.
L’any 1958 obtingué la segona millor puntuació a les oposicions per a les càtedres de Dibuix Artístic de les escoles d’Art i Oficis, i tria la plaça de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa, atret per la fama de centre de reunió de pintors i artistes. Arriba a Eivissa el 24 de juliol i s’estableix amb la seva família a una casa de sa Carrossa, on fa una gran amistat amb Isidor Macabich.
També imparteix classes de dibuix al Seminari i al col·legi de la Consolació. De 1981 a 1983 també dirigeix l’Escola d’Arts i Oficis. Fins a la seva jubilació l’any 1991, han passat per les seues classes una llarga llista d’alumnes, futurs pintors, escultors, decoradors i arquitectes, entre ells, Vicent Calbet, Maria del Carmen Zaragoza, Josep Marí, Pere Guasch, Francesc Riera Bonet, Toni Cardona, Carles Guasch o Joan Ribas, entre molts d’altres.
Com a pintor, a Eivissa fa un tomb cap a un estil colorit i lluminós, trencant amb el mite del blanc eivissenc. Busca l’esperit de les coses i l’ànima de les persones a través d’unes obres plenes de color, amb la llum reflectida sobre els elements, sobre els paisatges. Com a retratista destaquen les obres que va fer als personatges de l’Eivissa de mitjans del segle XX.
Els viatges i estades a altres llocs, ajudaren a l’artista a madurar i trobar nous punts de vista i nous reptes. El 1965 descobrí Morella, lloc on estiuejà durant més d’una dècada. Fou un enamorat del seu paisatge i així ho deixa plasmat a les seves obres. Després intercala altres estades a Jaca i a Castro Urdiales, on segueix exercitant el seu amor al paisatge, amb noves reinterpretacions de la natura morta i el retrat.
Tant el poeta José Hierro com el crític Marqués de Lozoya han dedicat favorables crítiques amb motiu d’alguna de les exposicions de Carloandrés. El pintor ha exposat en més de cinquanta ocasions de forma individual a diferents sales de Mallorca, Sevilla, València, Saragossa, Madrid, Neuchatel i Lavaux (Suïssa), entre d’atres.
A Eivissa ha mostrat la seva obra en nombroses exposicions, la primera d’elles l’estiu de 1959, acabat d’arribar a l’illa, a la Sala de Cultura de la Caixa de Pensions, amb bona crítica per part de la premsa i del públic. També ha participat en un gran nombre de mostres col·lectives.
Al llarg de la seva carrera ha obtingut nombrosos premis i mencions a certàmens, com la medalla de bronze a la Biennal d’Art del Regne de València (1951), o la medalla de plata de la primera Exposició de Belles Arts de la Societat Bennimar de València (1954).
La concessió Menció Honorífica Especial 2018 a Carloandrés, iniciativa que proposa l’equip de govern de l’Ajuntament d’Eivissa, representa el reconeixement a tota una vida absolutament compromesa i dedicada a l’art, tant a l’àmbit de la creació com a través de la seva carrera com a professor i mestre d’artistes.
És per això que es presenta aquest informe, a petició del Regidor de Cultura i Patrimoni.
Ana Colomar Marí
Responsable Biblioteca / Arxiu
Eivissa, 3 d’agost de 2018″
El pintor Carloandrés d’origen valencià però nascut a A Coruña l’any 1926, es va establir a Eivissa l’any 1958, lloc on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera artística. Per tant, enguany es compleixen 60 anys de la seva arribada a Eivissa.