Mostrar-se als demés – així, en públic – és un exercici sempre complicat. Ens assalta certa timidesa i ens fa por pecar d’immodèstia.

Potser la millor solució és deixar que siguin els altres que parlin de tu. D’aquesta forma, per lo bo i per lo dolent seran paraules seves i no nostres, fet que ens allibera de quedar curts o voler anar massa lluny.

En conseqüència he volgut il·lustrar la meva persona, no amb un dels meus autoretrats, sinó amb el bust que em va fer l’amic i escultor Pepe Valls, com ell em va veure allà pels anys cinquanta del segle passat i al qual sempre agrairé el gest i haver gaudit de tan sincera amistat

Aquí vos deix els texts d’algunes persones que han parlat de la meva obra. Són, ben segur, més objectius que l’artista. Sense ells l’obra d’un artista podria passar desapercebuda, per tant, aquesta secció vol ser també un homenatge i un gest d’agraïment a persones que han trobat important dedicar-me unes línies.

Gràcies als amics i protectors, com el Marqués de Lozoya que tant va apreciar la meva obra, i gràcies doblement als simples coneguts – com Pepe Hierro o Gaspar Sabater – als desconeguts i als professionals de la crítica artística que m’han donat alè en moments difícils o de dubte

“Sobre la pintura de Carloandrés” pel Marqués de Lozoya

“Carloandrés ha tenido el acierto supremo de la fidelidad a su propia alma y por esto su obra tiene un valor que permanecerá, en tanto veremos hundirse en los abismos del olvido las creaciones de muchos, seducidos por los cantos de sirena de críticos y marchantes”

“Crónica de arte: Carloandrés” per José Hierro

“Una obra interesante y seria, y una tentativa de volver a la realidad no “realizando” lo abstracto, sino enfrentándose a las formas de la vida”

“Carlos Andrés López del Rey, “Carloandrés” per Gaspar Sabater

“El paisaje de Ibiza, como el de Mallorca, es un paisaje difícil. En Ibiza hay mucha luz, luz a raudales. Y por si esto no bastare, la misma blancura de los edificios aumenta, si cabe, la fuerza de esta luz que llega, en algunos momentos, a ser cegadora. Ello hace difícil la plasmación de este paisaje. “Carloandrés” consigue plenamente su objetivo”

…

Aquesta és una selecció dels texts que he considerat més rellevants o representatius pel contingut, per l’autoria o ambdues coses. Als apartats corresponents de les exposicions i de la bibliografia trobareu la resta d’escrits, i l’hemerografia.

Les critiques bones, les no tan bones com un hagués desitjat i les francament dolentes, aquestes darreres -per sort- francament escasses. No som partidari d’amagar res, ni de fer hagiografies, per que afortunadament la veritat sempre acaba per surar