Arxiu de la categoria: La Fundació

La Fundació Carloandrés d’Eivissa i Amical Wikimedia visibilitzen les obres del pintor eivissenc a la Viquipèdia en el primer aniversari de la seva mort

Nota de premsa conjunta Fundació Carloandrés d'Eivissa i Amical Wikimedia. Viquipèdia. 19 de juliol de 2019

Gràcies a la col·laboració entre la Fundació Carloandrés i l’Associació Amical Wikimedia, entitat sense ànim de lucre que promou la llengua i cultura catalanes en línia a través de la Viquipèdia, s’ha permès la millora de continguts relatius sobre el pintor eivissenc Carloandrés López del Rey a la versió catalana de l’enciclopèdia lliure que tothom pot editar.

Aquesta millora s’emmarca en la visibilització a la xarxa d’aquest pintor d’arrels valencianes i nascut accidentalment a Sada (Galícia) el 1926. D’estil prominentment paisatgista i destacat per la seva paleta de colors ben multicolor, desenvolupà bona part de la seva carrera i la seva vida a Eivissa, on hi dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i establí una gran amistat amb el també pintor local Antoni Pomar. Enguany es commemora el primer aniversari de la seva mort, el 18 de juliol de 2018.

El compromís de la Fundació Carloandrés amb el coneixement lliure l’ha dut cedir dues fotografies de l’autor i tres dels seus quadres sota les llicències obertes Creative Commons, que en mantenen el dret de citació mentre permeten l’ús lliure a la Viquipèdia i arreu, tot amplificant l’abast de les obres de l’autor.

L’assessorament i les edicions dels voluntaris viquipedistes d’Amical Wikimedia han permès incorporar i classificar tot aquest material gràfic al repositori d’ús lliure Wikimedia Commons, alhora que han contribuït a il·lustrar i millorar la biografia de l’artista. També s’han creat i millorat articles en català de paisatges i personalitats pintades per Carloandrés, com ara la Casa de Sa Colomina (rehabilitada recentment) i l’historiador i sacerdot Isidor Macabich i Llobet.

Aquesta participació en el marc del sector GLAM-wiki, acrònim anglès que descriu les activitats en plataformes wiki lliures amb biblioteques, arxius, galeries i museus, té una trajectòria molt consolidada a Catalunya (Amical Wikimedia guanyà el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2014) i pretén cercar ara noves iniciatives de coneixement lliure a les Illes Balears, tot donant a conèixer la cultura i l’art del territori balear en un portal d’accés destacat, obert i col·laboratiu com és la Viquipèdia.

Presentació del Catàleg “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018” a Llibreria Mediterrània

El 12 de juliol a Llibreria Mediterrània Eivissa presentarem el cataleg “Carloandrés a Eivissa. 1958 -2018” de Finis Africae Cultura amb FannyTurRiera, Andreu Carles López Seguí i un bon grapat d’amics.

Ens varen acompanyar, entre d’altres, la consellera de Cultura del Consell d’Eivissa Sara Ramon Roselló, el regidor de Cultura de l’ Ajuntament d’Eivissa Pep Tur, els poetes Julio Herranz i Nora Albert, Toni Roca, el fotograf, Toni Pomar i molts altres.

Gràcies a tots per venir!!

Inauguració a València de l’Exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958- 2018”

El passat dia 4 d’abril, tingué lloc a l’Espai Illes Balears de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València l’acte d’inauguració de l’exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018”, amb la presència de la consellera de Cultura – Fanny Tur -, el president d’Acció Cultural del País Valencià – Eliseu Climent -, i el director de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània – Emili Payà -, juntament amb la viuda del pintor – Conxita Seguí -, els fills, familiars i amics de l’artista.

L’exposició compta amb trenta-cinc olis que abasten el període comprés entre 1958 i l’any de traspàs de l’artista. Està basada amb l’exposició que sota el títol de “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir”, que tingué lloc a Eivissa l’agost de 2018, amb el patrocini de l’Ajuntament d’Eivissa.

Aquesta exposició ha comptat amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Goib i s’emmarca dins l’acord de col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià. Han col·laborat, entre d’altres, la Fundació Baleària, el Consell d’Eivissa, la Fundació Carloandrés i l’Ajuntament de Morella. L’exposició romandrà oberta fins al dia 27 d’abril i es pot visitar de dilluns a divendres de 9 a 21.00 hores i els dissabtes de 9 a 14.00 hores.

Fotografies: Prats i Camps

Octubre Centre de Cultura Contemporània.  Exposicions. Des del 04.04.2019 fins al 27.04.2019. Carloandrés a Eivissa. Sala d’exposicions.

Carloandrés

Mor a Eivissa el pintor i professor Carloandrés

REDACCIÓ EIVISSA, 23.07.2018. El passat dia 18 de juliol morí a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandrés. Carloandrés 
López del Rey (Sada, 1926 –Eivissa, 18 de juliol de 2018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix. De família i formació 
valencianes, nasqué accidentalment a Galícia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de 
València.

Sovint se l’ha considerat com paisatgista, malgrat que ha desenvolupat totes les tècniques i motius pictòrics al llarg de la seva extensa carrera, en especial el retrat i les natures mortes. La seva obra, de caràcter figuratiu i personals accents, mitjançant una paleta que abasta des de la gradació freda dels blancs als càlids ocres i malves, passant pels verds i els blaus. A la seva obra empra indistintament l’oli i el guaix

Biografia

Carloandrés, valencià malgrat que nascut accidentalment a Sada, és el tercer fill d’Alfons López Vidal, natural de València —caporal de carrabiners i músic militar—, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandrés sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que és un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valencià, pels orígens i la formació, o un pintor eivissenc, perquè és a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.

El treball de son pare, i els estudis, el dugueren a recórrer i residir, durant tota la seva jovintut, a una gran quantitat de localitats arreu de l’Estat Espanyol.

Va cursar els seus primer estudis a l’Institut Lluís Vives durant la guerra civil, estudis que compaginava amb l’Escola d’Arts i Oficis de la capital llevantina i com aprenent al taller dels imatgers valencians Rausell i Llorens. Després de la guerra civil espanyola cursa estudis a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi Molina Higueras i el diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando, i a l’Escola superior de Belles Arts de Sant Carles (València). És també a València on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX.

El 1948 exposa per primera vegada a la mítica Sala Mateu de València, des d’on es llançaren tants de pintors valencians de la seva generació, i companys seus d’estudis, com M. Mompó, E. Sempere, L. Arcas, R. Llorens. En aquesta primera exposició, ja apareixen alguns dels que seran els seus gèneres més estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta.

Estrena del capítol d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés

Estrena dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer

Estrena a Eivissa dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer.

Després de la seva projecció a Morella, divendres que ve 17 de novembre, es projectaran els Aiguallums dedicats als artistes Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer, en Espai D, a Eivissa.

Aiguallums és una sèrie documental creada i dirigida pel cineasta eivissenc Enrique Vilallonga que mostra el procés creatiu de diversos artistes relacionats amb Eivissa i Formentera.

La projecció serà a les 20 hores i l’entrada costarà 5 euros.

Carloandrés pintant a l'estudi

Preestrena a Morella de l’Aiguallums sobre Carloandrés

El capítol de la sèrie documental Aiguallums dedicat al pintor Carloandrés es presentarà el dissabte 9 de setembre, a les 12.00, a la sala de Justícia, de l’Ajuntament de Morella. Aiguallums és una sèrie documental creada pel cineasta eivissenc Enrique Villalonga, que tracta sobre el procés creatiu. La sèrie consta de tretze capítols, en què diferents artistes i escriptors ens parlen del seu procés creatiu.

Aquesta projecció forma part de l’exposició ‘Carloandrés. Retorn a Morella. 1965-1978 ‘, que mostra al públic una selecció d’obres pintades a la ciutat i voltants de Morella, a Castelló.

L’exposició està comissariada pel fill del pintor, Andreu Carles López Seguí, que apareix al costat del seu pare en el documental d’Aiguallums, en el qual es mostren els passos realitzats per Carloandrés en l’elaboració d’un retrat del seu fill.

Aquest documental serà estrenat a Eivissa el divendres 17 de novembre a l'”Espai-d”, al costat dels altres capítols d’Aiguallums sobre l’escultora Anna Ametller i la dissenyadora Ariadna Ferrer

Carloandrés pintant un retrat a l'estudi. Foto Enrique Villalonga

Carloandrés pinta un retrato de su hijo en Aiguallums

De la pàgina de Filmótica:

Carloandrés, afincado en Ibiza desde finales de los años cincuenta ha pintado un cuadro al óleo de su hijo Andreu Carles López Seguí, ante las cámaras de Aiguallums, que han registrado el proceso creativo de este artista nacido en Sada (La Coruña) en 1926.

La filmación se ha llevado a cabo entre diciembre de 2016 y mayo de 2017 y ha sido realizada por el director ibicenco Enrique Villalonga para Filmótica.

El documental se estrenará el próximo invierno.

Carloandrés. Foto Enrique Villalonga
Carloandrés. Foto Enrique Villalonga

COLABORADORES   Carloandrés

Carloandrés López del Rey, de familia valenciana nace en Sada (La Coruña) en 1926, adonde había sido destinado su padre.

En 1958 llega a Ibiza para ocupar la cátedra de dibujo artístico de la Escuela de Artes y Oficios, en la que permanecerá durante más de treinta años llegando a ocupar la dirección en los años ochenta.

Pintor realista, cursó estudios en las escuelas superiores de Bellas Artes de San Fernando en Madrid y Sant Carles en Valencia, obteniendo el premio Molina Higueras de Escultura en Madrid y el premio Juan de Ribera de Pintura, en la de Valencia.

Ha obtenido numerosos premios y menciones en certámenes de carácter nacional. A lo largo de su carrera ha realizado más de 70 exposiciones (individuales y colectivas) en España, Suiza y otros países.

En 2011, el desaparecido Centro Sociocultural S’Alamera albergó una exposición retrospectiva de su obra (1946-2011), con el título de ‘La llum d’Eivissa’, muestra comisariada por su hijo Andreu Carles López Seguí.

Ambos (padre e hijo) intervienen en un documental sobre el primero, dirigido por Enrique Villalonga para Filmótica, perteneciente a la serie Aiguallums, que muestra el proceso creativo de diferentes artistas de Ibiza y Formentera.

www.carloandres.eu

Tres crítics – el Marqués de Lozoya, José Hierro i Gaspar Sabater – parlen sobre Carloandrés

cropped-estudi_carloandres_10.jpgMostrar-se als demés – així, en públic – és un exercici sempre complicat. Ens assalta certa timidesa i ens fa por pecar d’immodèstia.

Potser la millor solució és deixar que siguin els altres que parlin de tu. D’aquesta forma, per lo bo i per lo dolent seran paraules seves i no nostres, fet que ens allibera de quedar curts o voler anar massa lluny.

En conseqüència he volgut il·lustrar la meva persona, no amb un dels meus autoretrats, sinó amb el bust que em va fer l’amic i escultor Pepe Valls, com ell em va veure allà pels anys cinquanta del segle passat i al qual sempre agrairé el gest i haver gaudit de tan sincera amistat

Aquí vos deix els texts d’algunes persones que han parlat de la meva obra. Són, ben segur, més objectius que l’artista. Sense ells l’obra d’un artista podria passar desapercebuda, per tant, aquesta secció vol ser també un homenatge i un gest d’agraïment a persones que han trobat important dedicar-me unes línies.

Gràcies als amics i protectors, com el Marqués de Lozoya que tant va apreciar la meva obra, i gràcies doblement als simples coneguts – com Pepe Hierro o Gaspar Sabater – als desconeguts i als professionals de la crítica artística que m’han donat alè en moments difícils o de dubte

Continua la lectura de Tres crítics – el Marqués de Lozoya, José Hierro i Gaspar Sabater – parlen sobre Carloandrés

“Sobre la pintura de Carloandrés” Pel Marqués de Lozoya

Carloandrés ha tenido el acierto supremo de la fidelidad a su propia alma y por esto su obra tiene un valor que permanecerá, en tanto veremos hundirse en los abismos del olvido las creaciones de muchos, seducidos por los cantos de sirena de críticos y marchantes

Continua la lectura de “Sobre la pintura de Carloandrés” Pel Marqués de Lozoya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies