Una obra de Carloandrés participa a l’exposició “Els secrets de la Muntanya” d’Horacio Sapere al Museu de Mallorca
Fins al 7 de gener podeu visitar al Museu de Mallorca l’exposició d’ Horacio Sapere “Els secrets de la Muntanya” comissariada per Magdalena Aguiló Victory.
L’exposició crea un diàleg entre les obres de Sapere, i els paisatges d’altres pintors, bé de la col·lecció del Museu de Mallorca, bé provinents de col·leccions particulars.
Entre d’altres, podreu veure aquest diàleg a tres, entre una obra d’Horacio Sapere, un paisatge de Fuster i Valiente de principis del segle XX – pertanyent a la col·lecció del Museu – , i una petita obra de Carloandrés de l’època de Morella (Vista del Castell de Morella. Col·lecció d’Horacio Sapere)
Mor a Eivissa el pintor i professor Carloandrés
REDACCIÓ EIVISSA, 23.07.2018. El passat dia 18 de juliol morí a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandrés. Carloandrés López del Rey (Sada, 1926 –Eivissa, 18 de juliol de 2018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix. De família i formació valencianes, nasqué accidentalment a Galícia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de València.
Sovint se l’ha considerat com paisatgista, malgrat que ha desenvolupat totes les tècniques i motius pictòrics al llarg de la seva extensa carrera, en especial el retrat i les natures mortes. La seva obra, de caràcter figuratiu i personals accents, mitjançant una paleta que abasta des de la gradació freda dels blancs als càlids ocres i malves, passant pels verds i els blaus. A la seva obra empra indistintament l’oli i el guaix
Biografia
Carloandrés, valencià malgrat que nascut accidentalment a Sada, és el tercer fill d’Alfons López Vidal, natural de València —caporal de carrabiners i músic militar—, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandrés sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que és un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valencià, pels orígens i la formació, o un pintor eivissenc, perquè és a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.
El treball de son pare, i els estudis, el dugueren a recórrer i residir, durant tota la seva jovintut, a una gran quantitat de localitats arreu de l’Estat Espanyol.
Va cursar els seus primer estudis a l’Institut Lluís Vives durant la guerra civil, estudis que compaginava amb l’Escola d’Arts i Oficis de la capital llevantina i com aprenent al taller dels imatgers valencians Rausell i Llorens. Després de la guerra civil espanyola cursa estudis a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi Molina Higueras i el diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando, i a l’Escola superior de Belles Arts de Sant Carles (València). És també a València on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX.
El 1948 exposa per primera vegada a la mítica Sala Mateu de València, des d’on es llançaren tants de pintors valencians de la seva generació, i companys seus d’estudis, com M. Mompó, E. Sempere, L. Arcas, R. Llorens. En aquesta primera exposició, ja apareixen alguns dels que seran els seus gèneres més estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta.
Exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 1978”
La Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa, ens ofereix aquesta exposició que originalment va ser fruit de la feliç coincidència entre la voluntat del consistori morellano, encapçalat pel seu alcalde Rhamsés RipollésPuig, i la regidora de Cultura, Rocío Querol Carceller, d’organitzar una exposició de l’obra morellana de l’artista, i la il·lusió de Carloandrés per emprendre l’aventura de mostrar – primer a Morella, ara a Mallorca – l’obra de tants d’anys de treball.
Però aquesta feliç coincidència no hauria pogut fer-se realitat sense el recolzament decidit de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, mitjançant el programa BCulture de l’Institut d’Estudis Baleàrics. L’exposició es va poder veure del 5 d’agost al 10 de setembre a les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella
Ara, aquí a Mallorca, ocupa la segona planta de la Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa. A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper.
Es compon de divuit teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta. Hi hem inclòs també un autoretrat de l’artista pintat aquells anys, com a recordatori, com a presència, i per rompre amb una figura la línia continua dels paisatges.
La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.
A l’exposició es pot adquirir el catàleg que recull, en dues parts, una representació molt important de la totalitat de l’obra morellana: el pintor als camps i el pintor als carrers. Dues visions complementàries del paisatge morellà.
Finalment, hem inclòs algunes fotografies de l’artista treballant a Morella. Les primeres, en blanc i negre, són de la seva primera visita, quan només arribar va començar, tot d’una, a pintar. Les altres, en color, mostren el pintor pintant als carrers de Morella i passejant a la recerca de localitzacions.
Són poques les ocasions en què a un gestor cultural se li presenta l’oportunitat de comissariar una exposició d’aquesta categoria. Més de quinze anys de feina ininterrompuda, més d’un centenar d’obres que han passat per les meves mans en un exercici de tria impossible, desenes d’aquarel·les i dibuixos. Documents, catàlegs, correspondència que ni tan sols un museu abastaria.
Un recorregut per la història plàstica del darrer segle morellà, ara a l’abast del públic mallorquí
Inauguració dia 17 de febrer a les 12.00 hores
Estrena dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer
Estrena a Eivissa dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer.
Després de la seva projecció a Morella, divendres que ve 17 de novembre, es projectaran els Aiguallums dedicats als artistes Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer, en Espai D, a Eivissa.
Aiguallums és una sèrie documental creada i dirigida pel cineasta eivissenc Enrique Vilallonga que mostra el procés creatiu de diversos artistes relacionats amb Eivissa i Formentera.
La projecció serà a les 20 hores i l’entrada costarà 5 euros.
Vídeo de l’exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”
Preestrena a Morella de l’Aiguallums sobre Carloandrés
El capítol de la sèrie documental Aiguallums dedicat al pintor Carloandrés es presentarà el dissabte 9 de setembre, a les 12.00, a la sala de Justícia, de l’Ajuntament de Morella. Aiguallums és una sèrie documental creada pel cineasta eivissenc Enrique Villalonga, que tracta sobre el procés creatiu. La sèrie consta de tretze capítols, en què diferents artistes i escriptors ens parlen del seu procés creatiu.
Aquesta projecció forma part de l’exposició ‘Carloandrés. Retorn a Morella. 1965-1978 ‘, que mostra al públic una selecció d’obres pintades a la ciutat i voltants de Morella, a Castelló.
L’exposició està comissariada pel fill del pintor, Andreu Carles López Seguí, que apareix al costat del seu pare en el documental d’Aiguallums, en el qual es mostren els passos realitzats per Carloandrés en l’elaboració d’un retrat del seu fill.
Aquest documental serà estrenat a Eivissa el divendres 17 de novembre a l'”Espai-d”, al costat dels altres capítols d’Aiguallums sobre l’escultora Anna Ametller i la dissenyadora Ariadna Ferrer
Inaugurada a Morella l’exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”
La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, s’ha desplaçat aquest cap de setmana a Morella (Castelló) per assistir a la inauguració de l’exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
També han estat presents a l’acte inaugural el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el batle de la localitat, Rhamsés Ripollés, la regidora de Cultura, Rocio Querol, l’artista eivissenc Carloandrés i el comissari de la mostra Andreu Carles López i Seguí.
Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb el recull de l’obra feta a Morella pel pintor eivissenc entre 1965 i 1978. A més, l’Ajuntament de Morella i la Generalitat Valenciana itineraran la mostra al Museu del Carme de València, a Tortosa i altres localitats. El consistori morellà te la intenció de crear una sala permanent a la ciutat dedicada a l’obra de Carloandrés.
A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper, a més d’alguns dibuixos, que les complementen.
La primera part es compon de cinquanta-cinc teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta.
La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos i, a mode de mostra, dos dibuixos, un a llapis i l’altre a retolador i tinta de bolígraf. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.
Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978
«Carloandrés. Retorn a Morella 1965-1978» presenta per primera vegada al públic morellà el treball desenvolupat per l’artista als carrers i als camps de la ciutat de Morella, com una mateixa col·lecció, que se centra en aquest període de creació de l’artista, des que hi arriba per primera vegada, el 1965, fins que s’hi instal·la, el 1968, i fins a la seva partida, el 1978.
No hi ha exposició que abasti la feina d’un artista, les «mostres» poden ser més o menys completes, però mai no representen un treball de forma exhaustiva. Els catàlegs, en canvi, donen la possibilitat d’abastar un major nombre de treballs, i donar, així, una visió més aproximada del conjunt d’una obra. És per això que aquest catàleg ens ajuda a completar la visió de l’obra morellana de Carloandrés. Obres que no es poden exposar per raons d’espai, perquè formen part de col·leccions privades o per altres motius, sí formen part d’aquest catàleg —parcial, com tots—, però amb una quantitat i qualitat d’obres molt representativa del període, el lloc i l’artista.
L’exposició, per la seva banda, reuneix una singular selecció d’obres no exposades mai a la ciutat de Morella, algunes d’inèdites i fins i tot alguna que no ha estat exposada mai. La majoria estan en mans de l’autor, de la família o de col·leccionistes de confiança —que les han cedides per a l’ocasió.
Els quadres ens donen una perspectiva insòlita d’una ciutat que, en poc més de mig segle, ha fet un tomb espectacular de la mà del turisme. Són aquests uns anys en què Morella encara dorm ancorada a les restes d’un passat magnífic. Víctima de les guerres que l’assolaren des del segle XIX fins al XX i la desindustrialització dels anys seixanta, que abocà les terres d’interior a l’abisme, en pro del creixement desaforat de les costes. En aquests anys encara se sent —nostàlgic del passat— algun teler, el Tint llança la seva alenada de fum amb periodicitat, però a l’ambient es pot veure que el futur no vindrà d’aquestes indústries.
Carloandrés és un pintor del present que treballa com al passat. Un pintor lent, reposat, acurat, que s’hi pensa, retoca, remou. Per a ell són tan importants les composicions, com el tractament matèric de l’obra. Recargola la matèria tot afegint —de vegades— polsades de la terra mateixa o les pedretes del lloc on pinta. Als quadres de Carloandrés, Morella s’hi veu, però també s’hi toca. Morella és als quadres.
Carloandrés, com els seus admirats postimpressionistes, pinta au plain air, amb la qual cosa aconsegueix reflectir la llum i els colors que troba a la natura de forma magistral, sense la mistificació de la llum de l’estudi. És un pintor que pinta en contacte amb la natura, el lloc i la gent. Prompte, la seva figura és un perfil popular als carrers i camins de Morella. Els infants, més lliures i sincers sempre, s’hi apropen a veure’l pintar. Fan de petits crítics, comenten, demanen. Els grans, més vergonyosos, observen en silenci, de tant en tant fotografien, i es retiren amb algun comentari laudatori o respectuós. Als més grans els sedueix d’alguna manera veure aparèixer la imatge de la seva rutina al llenç. Els fa veure els seus carrers, les seves cases, amb uns altres ulls. De vegades els fa descobrir, tal volta per primera vegada, la bellesa immensa que habita aquells humils carrers, les velles cases, l’antiga ermita.
Morella ofereix a l’artista una configuració urbana insubstituïble. La superposició de línies i plans, les perspectives combinades a diferents alçades; els volums que sobresurten de l’entramat de carrers i andrones, balcons i voladissos en corbes interminables, combinats amb arcs i voltes. Carrers de llum, carrers d’ombres, que fan sortir de la paleta milions de combinacions de color.
El pintor és un amant de la composició, que a Morella li ve suggerida arreu. Ell la tria i la conforma, i en ressalta els racons més bells. Les perspectives més audaces.
És una ciutat viva, on no falta l’esser humà que l’habita. Sovint el masover que sega o que camina amb la seva bístia creua el paisatge. Un paisatge fruit de la natura, però també un paisatge humà de parets mil·lenàries, de bancals arrancats a la muntanya que se succeeixen el uns als altres, en mil direccions, en centenars de kilòmetres.
Carloandrés construeix en aquells anys la crònica visual de la Morella de la segona part del segle XX. Una memòria plàstica de la seva conformació social i urbana que defuig sempre qualsevol temptació de folklorisme o complaença. Reflecteix la grandiositat del passat i del patrimoni viu o malmenat, però també la inexplicable atracció de la bellesa dels casals decadents i les runes. Crea d’aquesta forma un conjunt insubstituïble per a la memòria de la ciutat, que ni les fotografies ni els relats poden igualar.
Acostumat a la llum llevantina i mediterrània, capta de forma magistral els colors ocres, sienes, verds. Els colors terrencs, els vermells i els blaus calents del cel estiuenc poblen les seves obres. Als seus paisatges es percep la calor de l’estiu, el sol rebota a les pedres o es filtra entre les branques i fulles dels arbres i crea ombres fresques.
El pintor és un caminant que fa un recorregut estètic per Morella i els seus voltants. Camina l’obra, la mira, la pensa, la imagina, abans de triar el lloc, la llum, l’hora adequada, el moment perfecte que vol captar.
La geografia morellana de la seva obra és una geografia a mida humana, és la geografia que es pot descobrir a peu, caminant carregat amb la impedimenta pictòrica, cavallet, caixa de pintures i llenç. El capell de palla al cap i la conversa prompta amb el pastor o el camperol que li donen aigua.
El Carloandrés que arriba a Morella el 1965 ni tan sols condueix. No té cotxe. La seva itinerància és caminar amb l’esguard atent al motiu, al qual tornarà demà, i molts de demàs, per plasmar-lo al quadre. Només els darrers anys, entorn de 1974, adquireix el seu primer vehicle que li facilita arribar a Xiva i a altres indrets desitjats dels Ports.
Esdevé per als morellans, acostumats a veure’l arribar any rere any, «el pintor d’Eivissa». Un personatge més del poble. Un habitant que arriba a llogar casa a Morella l’any sencer, i que eixampla les seves estades també algun Nadal, algun bocí d’hivern. Pels anuncis o els sexennis, participa a les festes com a jurat dels concursos de dibuix infantil. És l’artista més proper.
Els anys que abasta aquest catàleg, Morella no disposa d’espais expositius, aquesta és, si no l’única, la principal raó, per la qual fins fa uns anys no era possible aquesta mostra, faedora ara gràcies a la bona feina dels darrers consistoris morellans. L’artista es limita durant aquells anys a mostrar a ca seva la darrera producció de la temporada al reduït grup d’amics interessats i als pintors que el visiten a Morella durant l’estiu, atrets per l’entusiasme que demostra en la seva correspondència. El valencià Lluís Arcas, el català Miquel Villà, els eivissencs Arseni Pellicer i Antoni Pomar reben notícies constants de la seva feina a Morella i visiten les seves exposicions per veure’n el resultat. Beppo hi va un estiu per conèixer el lloc en directe de la mà de Carloandrés. Tanta és la vinculació del pintor amb la ciutat —n’hi ha que creuen que és el seu poble d’origen.
No és fins a 1966 en què Carloandrés pensa haver reunit un volum d’obra morellana suficient per incloure’l en una de les seves exposicions. Els paisatges de Morella s’exposen per primera vegada a Palma, al Cercle de Belles Arts. Després venen altres mostres: el 1967 i 1968, un altra vegada Palma i al mateix Cercle de Belles Arts. Els anys 1968 i 1971 la presenta a Eivissa, a la Sala d’Art Ebusus i a la Sala Xarc, respectivament; el 1972, a la gran exposició de Madrid, a la prestigiosa Galería Grifé & Escoda. L’acollida del públic i de la crítica especialitzada és molt positiva; el crític Camón Aznar li dedica una nota efusiva a la revista Goya.
Morella es converteix en un clàssic de les seves exposicions. Madrid, Saragossa, València, Palma, Barcelona, Màlaga i moltes d’altres ciutats veuen arribar de la seva mà la imatge de Morella, dels seus camps, de les seves gents.
Els anys 1972, 1973, 1974, 1975, 1978 i 1979 exposa obra morellana en diverses galeries de Palma i Eivissa. Finalment, l’obra morellana, ocupa un lloc important a la primera exposició retrospectiva del pintor, el 2011, al Centre Cultural s’Alamera, del Consell d’Eivissa, en què es va fer un recorregut per l’obra de l’artista. Això pel que fa a exposicions individuals, perquè quadres de Morella han participat també en exposicions col·lectives arreu de l’Estat espanyol. La llista de llocs, que abasta quasi totes les capitals importants, seria interminable.
Dues ciutats comparteixen l’atenció de l’artista, la seva Eivissa, on viu i pinta, i Morella, on pinta i viu. Hi ha un paral·lelisme evident entre ambdues natures, entre les dues ciutats. Tant una com l’altra estan presidides per una acròpolis urbana que domina l’entorn de forma omnipresent. Tant en l’una com l’altra troba matèria per a les seves arriscades composicions, per a les seves perspectives contraposades. Tant l’una com l’altra gaudeixen d’un torrent de llum mediterrània, l’una vora la mar, l’altra a dalt de les muntanyes.
És interessant destacar que Carloandrés té 39 anys d’edat quan arriba a Morella. Ja és un pintor fet, tal volta al just moment d’adquisició de la plena maduresa artística, la qual cosa fa particularment interessant el període morellà. Les vuitanta-sis obres que formen el catàleg varen sortir de les mans de l’artista entre els anys 1965 i 1978; moltes foren treballades al llarg de diversos estius d’aquells anys, i repensades al seu estudi eivissenc, per a l’any següent tornar-hi a fer feina.
Lògicament, un nombre important d’obres passaren a mans d’amics, familiars, institucions i col·leccionistes privats; es dispersaren pel món i moltes estan, avui per avui, il·localitzables i sense catalogar.
«Carloandrés. Retorn a Morella. Obres 1965-1978» aconsegueix reunir aquestes peces úniques al lloc on varen ser concebudes. És a Morella on Carloandrés va retrobar el silenci, el temps i la tranquil·litat, que li permetien el descans lluny del bullici turístic que començava a envair Eivissa, i on es pogué dedicar-se de ple a la seva producció artística, sense les obligacions que la seva activitat docent li imposaven als hiverns eivissencs.
Un pintor detallista i observador conviu amb un altre d’espontani i solt, d’una llibertat de pinzellada precisa i ràpida, sobretot als olis sobre paper (a ell li agrada dir-ne oleorel·les, per la seva similitud amb la tècnica de pintar a l’aquarel·la), l’instint i el sentiment afloren en aquesta obra damunt paper a l’oli i guaix. El paper no es pot corregir. La pinzellada ha de ser precisa i assenyada, al lloc exacte, al moment exacte, amb el color adient. La transparència o la reserva deixades, l’ombra contraposada, no tenen marxa endarrere.
L’exposició reivindica l’artista i la seva feina, a la vegada que la trasllada a un públic desconeixedor. El pintor ofereix una lectura nova, una lectura plàstica de la identitat morellana.
L’exposició
Aquesta exposició és fruit de la feliç coincidència entre la voluntat del consistori morellà, encapçalat pel seu batle Rhamsés Ripollés Puig, i la regidora de Cultura, Rocío Querol Carceller, de posar les seves sales a disposició de l’artista, i la il·lusió de Carloandrés per emprendre l’aventura de mostrar a Morella l’obra de tants d’anys de treball. Però aquesta feliç coincidència no hauria pogut fer-se realitat sense el recolzament decidit de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, mitjançant el programa BCulture de l’Institut d’Estudis Baleàrics
L’exposició ocupa les tres sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella, antic Palau Reial i seu actual del consistori, la sala de Justícia, la sala del Consell i la Llotja.
A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper, a més d’alguns dibuixos, que les complementen.
La primera part es compon de cinquanta-cinc teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta. Hi hem inclòs també un autoretrat de l’artista pintat aquells anys, com a recordatori, com a presència, i per rompre amb una figura la línia continua dels paisatges.
La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos i, a mode de mostra, dos dibuixos, un a llapis i l’altre a retolador i tinta de bolígraf. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.
Per la temàtica, hem dividit el catàleg en dues parts: el pintor als camps i el pintor als carrers. Dues visions complementàries del paisatge morellà.
Finalment, hem inclòs algunes fotografies de l’artista treballant a Morella. Les primeres, en blanc i negre, són de la seva primera visita, quan només arribar va començar, tot d’una, a pintar. Les altres, en color, mostren el pintor pintant als carrers de Morella i passejant a la recerca de localitzacions.
Són poques les ocasions en què a un gestor cultural se li presenta l’oportunitat de comissariar una exposició d’aquesta categoria. Més de quinze anys de feina ininterrompuda, més d’un centenar d’obres que han passat per les meves mans en un exercici de tria impossible, desenes d’aquarel·les i dibuixos. Documents, catàlegs, correspondència que ni tan sols un museu abastaria. Un recorregut per la història plàstica del darrer segle morellà.
Carloandrés pinta un retrato de su hijo en Aiguallums
De la pàgina de Filmótica:
Carloandrés, afincado en Ibiza desde finales de los años cincuenta ha pintado un cuadro al óleo de su hijo Andreu Carles López Seguí, ante las cámaras de Aiguallums, que han registrado el proceso creativo de este artista nacido en Sada (La Coruña) en 1926.
La filmación se ha llevado a cabo entre diciembre de 2016 y mayo de 2017 y ha sido realizada por el director ibicenco Enrique Villalonga para Filmótica.
El documental se estrenará el próximo invierno.
COLABORADORES Carloandrés
Carloandrés López del Rey, de familia valenciana nace en Sada (La Coruña) en 1926, adonde había sido destinado su padre.
En 1958 llega a Ibiza para ocupar la cátedra de dibujo artístico de la Escuela de Artes y Oficios, en la que permanecerá durante más de treinta años llegando a ocupar la dirección en los años ochenta.
Pintor realista, cursó estudios en las escuelas superiores de Bellas Artes de San Fernando en Madrid y Sant Carles en Valencia, obteniendo el premio Molina Higueras de Escultura en Madrid y el premio Juan de Ribera de Pintura, en la de Valencia.
Ha obtenido numerosos premios y menciones en certámenes de carácter nacional. A lo largo de su carrera ha realizado más de 70 exposiciones (individuales y colectivas) en España, Suiza y otros países.
En 2011, el desaparecido Centro Sociocultural S’Alamera albergó una exposición retrospectiva de su obra (1946-2011), con el título de ‘La llum d’Eivissa’, muestra comisariada por su hijo Andreu Carles López Seguí.
Ambos (padre e hijo) intervienen en un documental sobre el primero, dirigido por Enrique Villalonga para Filmótica, perteneciente a la serie Aiguallums, que muestra el proceso creativo de diferentes artistas de Ibiza y Formentera.