Es tracta d'un retrat familiar, amb les dues filles del pintor, Conxa a l'esquerra i Margalida a la dreta. És de destacar com el pintor ha captat al rostre de Conxita el rastre de color de la malaltia que en aquell moment l'afectava. L'expressió recull cert aire melancòlic ressaltat pels tons grisos del fons, que contrasten amb la blancor dels vestits.
