Carloandrés

Biografia del Pintor

Orígens i Formació Artística

Carloandrés López del Rey (1927-2018), valencià de soca-rel malgrat haver nascut accidentalment a Sada (Galícia), va ser el tercer fill d’Alfons López Vidal —natural de València, caporal de carrabiners i músic militar— i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial.

L’artista portava amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca, acceptant amb igual dignitat ser considerat pintor gallec pel seu lloc de naixement, pintor valencià pels seus orígens i formació, o pintor eivissenc per haver desenvolupat la major part de la seva carrera a Eivissa.

Formació Acadèmica

Durant els anys quaranta, Carloandrés va obtenir una sòlida formació artística a:

  • Escola de Belles Arts de San Fernando (Madrid)
  • Escola de Belles Arts de Sant Carles (València)
  • Escola d’Arts i Oficis de València
  • Taller dels imaginers valencians Rausell i Llorens

Va adquirir els seus primers materials a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX. La seva formació combina teoria amb pràctica escultòrica, cosa que influí profundament la seva perspectiva artística.

Versatilitat Artística

Des de jove, l’artista va dominar totes les expressions de les Belles Arts: escultura, dibuix, gravat, aquarel·la i oli sobre llenç i taula. Per les seves mans van discórrer indistintament gúbies i argila, tòrculs i pinzells.

Influències principals: Vázquez Díaz, Tuset i Benedito, tres dels pintors i professors més reconeguts de l’època.

Debut i Primers Reconeixements

Sala Mateu de València (1948)

El debut pictòric de Carloandrés va tenir lloc a la mítica Sala Mateu de València el 1948, plataforma de llançament de pintors valencians de la seva generació com Mompó, Sempere, Arcas i Llorens.

En aquesta primera exposició ja van aparèixer els seus gèneres més estimats: retrat, paisatge i natura morta.

Pensió de la Caixa d’Estalvis de València (1950-51)

Arran d’aquesta mostra i del reconeixement dels seus professors, va obtenir per concurs oposició la primera pensió individual que va concedir la Caixa d’Estalvis de València. Gràcies a aquesta pensió, Carloandrés va recórrer el país estudiant Zurbarán, un dels seus pintors més admirats.

Aquest viatge va incloure el seu primer contacte amb les illes Balears, amb una breu estada a Palma, on va pintar diverses obres que ara es conserven al fons de l’Obra Social de Bancaixa.

Arribada a Eivissa (1958): Transformació i Maduresa

L’any 1958, després d’un breu pas per l’Institut Laboral de Lalín (Pontevedra), va obtenir la segona millor puntuació a les oposicions per a les càtedres de Dibuix Artístic de les escoles d’Arts i Oficis. Contra tot pronòstic, va triar la plaça de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa, vacant per la jubilació del pintor Agudo Clarà.

Revolució Pictòrica

L’arribada a Eivissa va captar profundament l’esperit del pintor. En menys de dos anys, va fer un tomb radical cap a la maduresa pictòrica, cap a un estil colorit i lluminós, ple de matisos, que ja l’acompanyaria per sempre.

Influència a l’Ambient Artístic Pitiús

Carloandrés es va integrar ràpidament al reduït grup dels pintors eivissencs i residents. Malgrat no formar part del Grup Puget (1962) ni d’Ibiza 59, la seva influència en l’ambient artístic pitiús va ser palesa tant en l’àmbit social com educatiu.

Llegat Docent: 50 Anys d’Ensenyança

Durant mig segle, va formar generacions d’artistes eivissencs. Entre els seus deixebles destaquen:

  • Vicent Calbet
  • Maria del Carmen Zaragoza
  • Josep Marí
  • Pere Guasch
  • Pilar Villangómez
  • Francesc Riera Bonet
  • Toni Cardona
  • Carles Guasch
  • Joan Ribas
  • Marc Tur
  • Anneliese Wit

Relacions Artístiques Destacades

Miquel Villà: Amistat i Influència Mútua

A Eivissa va conèixer el pintor català Miquel Villà, llavors ocupant habitual —amb la seva esposa Blanca— d’una habitació de la Fonda la Marina. La seva amistat va produir una estimulant relació intel·lectual i artística, amb intercanvi de tècniques i temes que va influenciar l’estil d’ambdós pintors.

Reconeixement Crític

Marquès de Lozoya (1961)

El marquès de Lozoya, un dels grans crítics espanyols de la Història de l’Art del segle XX, li va dedicar un llarg article al Diario de Ibiza el 5 d’agost de 1961, amb motiu de l’exposició “Homes i paisatges d’Eivissa”:

“Aún los críticos afiliados a la estética de lo no figurativo, debieran detenerse a estudiar los cuadros de Carloandrés, este pintor tan honrado, tan fiel a sí mismo, tan incapaz de farsas y componendas.”

José Hierro (1964)

El poeta José Hierro el va definir com a membre d’aquella generació d’artistes de la llum mediterrània que van sorgir reivindicant Sorolla contra els “sorollistes”.

Trajectòria Expositiva

Durant més de mig segle, va exposar individualment en més de cinquanta ocasions i va participar en nombroses exposicions col·lectives, convertint-se en un dels pintors d’Eivissa amb més presència continuada a l’exterior.

Exposicions a Palma de Mallorca

  • Galeries Danús (1962, 1979, 1980, 1981)
  • Galeries Costa (1965)
  • Cercle de Belles Arts (1966, 1967, 1968, 1972)
  • Galeria J. Blanes (1973, 1974, 1975)
  • Byblos (1978)
  • Galería Nadal (1983)
  • Horrach-Moyà (1995)

Altres Ciutats

Sevilla, València, Saragossa, Madrid, Neuchâtel i Lavaux (Suïssa).

Premis i Reconeixements

  • Molina Higueras
  • Diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando
  • Menció honorífica i medalla de bronze a la Biennal d’Art del Regne de València (1951)
  • Medalla de plata de la primera Exposició de Belles Arts de la Societat Benimar de València (1954)
  • Accèssit al concurs per a la decoració de la capella de Las Navas del Marqués
  • Participació al concurs de murals per a la basílica de Nostra Senyora d’Arantzazu

Estil i Visió Artística

L’Eivissa de Carloandrés

Carloandrés va trencar el tòpic del blanc eivissenc i va pintar una Eivissa colorista: terres vermelles, cels blaus i freds o envaïts de sol i calor, parets trencades de blau i malva.

El seu suposat realisme no era tal. No pintava els objectes, sinó que volia trobar l’esperit de les coses i l’ànima de les persones. La seva mirada pura transformava la realitat i la tornava ànima.

Doble Vessant

  • Pintor urbà: Transformava perspectives i mòduls que li atorgava la ciutat
  • Pintor poètic: Als camps de Vila, al Puig des Molins, reflectia com ningú la llum sobre la terra, les cases, els solcs, els pallers

La terra entrava físicament als seus quadres i la matèria es recaragolava, lluitant per alliberar-se del domini imposat per l’artista.

Morella: Nova Font d’Inspiració (1965-1978)

El 1965 va conèixer Morella, ciutat que va visitar anualment fins a 1978 (excepte l’estiu de 1967, dedicat a pintar a la Pobla de Segur amb Miquel Villà).

A Morella va trobar paral·lelismes amb la composició i temes que tant li agradaven d’Eivissa, a més de noves experiències estètiques i vitals. Als seus carrers va trobar una escola de dibuix, color i perspectiva.

Altres Destinacions (1979-1991)

L’artista no es volia encasellar en un localisme còmode. Entre 1979 i la seva jubilació el 1991, va intercalar estades a Jaca i Castro Urdiales, dues destinacions molt diferents per exercitar el seu amor al paisatge.

Aquests viatges es van complementar amb visites als principals museus d’Europa, que li van aportar nous punts de vista i reptes.

Evolució Estilística

Última Etapa

Dels seus viatges i circumstàncies vitals van sorgir nous treballs amb domini del treball d’estudi: noves reinterpretacions de natures mortes i retrats.

El paisatge va cedir espai, tot i que mai va desaparèixer de la seva obra. Carloandrés va practicar una pintura menys matèrica, amb una pinzellada domesticada pel coneixement i l’experiència.

Composicions d’un realisme amb esperit, allunyat del mecanicisme materialista de l’hiperrealisme. Una pintura de pinzellada curta i precisa que cobria el llenç a poc a poc sense fer-se evident.

Mort i Últims Homenatges (2018)

L’any 2018 va morir sobtadament a Eivissa, quan es preparava per recollir la Menció Especial de la Ciutat d’Eivissa i a punt d’inaugurar exposicions a la Sala del Refectori de l’Ajuntament Vell de Vila i a Es Polvorí.

Reconeixement Pòstum

  • La menció honorífica va ser lliurada a la seva família el 2 d’agost, aprovada per unanimitat en el Ple de l’Ajuntament
  • Les exposicions es van inaugurar el 3 d’agost, dues setmanes després del seu traspàs
  • Van comptar amb la presència de l’Alcalde de Vila, el regidor de Cultura, el primer Tinent de Batle, la Consellera de Cultura i nombrós públic

Llegat i Obra en Col·leccions

Carloandrés té entrada a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (EEIF). La seva obra es conserva a:

  • Palau Episcopal d’Eivissa
  • Escola d’Art d’Eivissa
  • Consell Insular d’Eivissa
  • Col·lecció Ajuntament d’Eivissa (AHISME)
  • Fundació Bancaja de València
  • Ateneu Mercantil de València
  • Pinacoteca de la Fundació Francisco Brines
  • Ajuntament de Morella
  • Fundació Carloandrés
  • Col·lecció de la família
  • Nombroses col·leccions privades

Cronologia

1926.

De família valenciana, neix a Sada (A Corunya), on estava destinat son pare. És el tercer fill d’Alfons López Vidal natural de València, caporal de carrabiners i músic militar, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial però també d’orígens valencians.

1929.

Es trasllada a viure a l’Escorial (Madrid), seu del Col·legi de Carrabiners, on son pare havia estat destinat en qualitat de músic de la banda. Inici dels estudis primaris.

1933.

Un nous ascens de son pare al grau de sergent, du la família a viure a la província d’Almeria. Durant uns mesos al Pozo del Esparto i després a la platja de Jaraco.

1934.

Son pare opta a una plaça al Grau de Gandia, tot buscant la proximitat amb València. Allí el nin viu els horrors de l’inici de la Guerra Civil (1936) i les dissensions a la rereguarda republicana. Presencia l’assassinat d’un carrabiner de la República company de son pare, fet que el traumatitza profundament.

1937-1940.

Després dels successos de Gandia, son pare és destinat a València, on roman durant tota la Guerra Civil. Viu els bombardejos i els horrors de la guerra. Criden la seva atenció els cartells i murals de la propaganda republicana, que tanta i tan bona presència tingueren a València. Adquireix la seva primera caixa de pintures a la mítica botiga de Lluís Viguer, del qual era veïnat i amb el qual, amb el temps, es fan bons amics. Estudis de secundària a l’Institut Lluís Vives, de València, que compatibilitza amb l’assistència nocturna a Arts i Oficis. Treballa d’aprenent als tallers dels escultors i imatgers Rausell i Llorens de València, on aprèn l’ofici. En finalitzar la guerra, son pare és sotmès a expedient informatiu, amb la conseqüent rebaixa de sou; és destinat a Roses (Girona).

1941-1943.

No podent estudiar a València, es trasllada a Madrid, on viuen els seus oncles materns, amb una carta de recomanació de Rausell i Llorens per a un imatger madrileny. Prompte s’adona que la feina i els estudis són incompatibles, i abandona la feina del taller escultòric del qual, per altra banda, no cobrava. Inici dels estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi d’escultura Molina Higueras, que, dotat amb una beca, li permet continuar els estudis.

1943-1946.

Son pare abandona el servei i la família es trasllada, de forma definitiva, a València. Això permet que traslladi el seu expedient a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, de València, a finals del segon curs de carrera, en què ja havia optat per l’especialitat de pintura (1943). Finalitza els seus estudis a l’Escola de Sant Carles de València, on obté el Premi Juan de Ribera, València (1946).

1947-1948.

Compleix els primers períodes del servei militar a les Milícies Universitàries, començant al campament de La Granja, on es gradua com a sergent. (estiu de 1947). Fa la seva primera exposició individual a València a la prestigiosa Sala Mateu (5 al 17 de juny de 1948), on també exposen altres companys d’estudis, com Eusebi Sempere. Aquell mateix estiu fa el segon període de pràctiques al campament de la milícia Universitària de Ronda, on obté el despatx d’alferes de Milícies Universitàries.

1949.

Destinat al Batalló d’Enginyers de Sevilla. Durant aquest període es dedica a pintar un quadre per a l’Hospital Militar de Sevilla, amb una al·legoria de la Sanitat Militar, un parell de retrats i una còpia del quadre de Murillo de Sant Ferran de la catedral de Sevilla. Es desplaça, amb un permís verbal, a València per concórrer a l’oposició per a la primera pensió de la Caixa d’Estalvis de València, que guanya. Exposició a Sevilla a la Galería de Arte (11 al 25 de maig de 1949)

1950-1951.

Havent guanyat el concurs oposició per a la pensió de la Caixa d’Estalvis de València, viatja per Espanya pintant i fent un estudi sobre Zurbarán. Menció d’honor a la primera Biennal del Regne de València (1951). Visita per primera vegada les illes Balears (Palma), on pinta alguns dels quadres que actualment es conserven al fons pictòric de Bancaixa a València.

1952.

Contreu matrimoni a València amb Conxita Seguí Alabau.

1953.

Medalla d’argent de l’Exposició Homenaje a Joaquín Sorolla a la Sala de Exposiciones de Benimar, València.

1954.

Neix a València la seva primera filla, Conxa López Seguí. Ocupa la plaça de professor de Dibuix a l’Institut Laboral d’Ensenyança Mitjana de Lalín (Pontevedra).

1956.

Segon premi del concurs dels murals del castell de Las Navas del Marqués. Madrid. Neix a València la seva segona filla, Margarita López Seguí.

1958.

Exposició al Casino de Lalín (15 al 30 de juny de 1958). A Lalín fa les primeres classes particulars de dibuix al futur pintor Alfonso Sucasas. Guanya les oposicions a la càtedra de Dibuix Artístic de les Escoles d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Tria la plaça d’Eivissa, atret per la fama de centre de reunió de pintors i artistes.

1958.

Arriba per primera vegada a Eivissa (24 de juliol), per prendre possessió de la càtedra de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. S’estableix amb la seva dona i les dues filles en una casa de sa Carrossa, veïnat d’Isidor Macabich, amb qui fa una gran amistat. Exposició a la Sala Prat de València (15 al 31 de desembre de 1958).

1959.

Trasllada el seu domicili al desaparegut edifici del carrer d’Ignasi Wallis, 1 (Eivissa). Estableix amistat amb el pintor català Miquel Villà. Primera exposició a Eivissa, a la sala de la Caixa de Pensions (6 al 22 d’agost de 1959). Fa la talla de la Mare de Déu del Vedrà (una Mare de Déu del Carme), que s’entronitza a la cova del Beat Pare Palau (Es Vedrà) el dia 20 de setembre. Exposició a Lavaux (Suïssa). Saint Saphorin. Chambre haute de l’Auberge de l’Onde (15 de desembre al 10 de gener de 1960).

1960.

Exposició a Eivissa a la Galeria Tanit (23 de juliol al 6 d’agost). Exposició a Neuchâtel (Suïssa) a L’Ancienne Imprimerie du Banneret (6 d’agost al 31 de desembre de 1960).

1961.

Neix a Eivissa el seu tercer fill, Andreu Carles López Seguí (gener). Es trasllada a viure a la casa de l’avinguda d’Espanya, 54 (Eivissa), que llavors era l’eixample de la ciutat. Exposició a la sala de la Caixa de Pensions (24 de juliol al 3 d’agost). Comença a fer classes d’Història de l’Art al Col·legi Seminari. Participa en el concurs per a la decoració de l’absis de la basílica d’Arantzazu, en què és seleccionat. El seu projecte s’exposa, amb els altres participants, entre els quals es troba una bona part de l’avantguarda espanyola de l’època, al Museu d’Art Contemporani de Madrid.

1962.

Exposa a Vevey (Suïssa) a la Galerie Arts et Lettres (17 de febrer al 4 de març). Exposició a la sala de la Caixa de Pensions d’Eivissa (26 de juliol al 4 d’agost de 1962). Exposició a les Galeries Danús de Palma (15 al 30 de novembre de 1962).

1963.

Exposa a Eivissa, a la sala de la Caixa de Pensions (20 de juliol al 4 d’Agost). Comença a fer classes de dibuix al Col·legi de la Consolació d’Eivissa.

1964.

Exposició a Madrid a la Sala Toisón (22 de febrer al 4 de març). El poeta i crític d’art José Hierro li dedica un crítica extensa i laudatòria a la premsa madrilenya. Exposa a Saragossa, a la galeria Albiac (28 de març al 30 d’abril). Exposa a Eivissa, a la sala de la Caixa de Pensions (11 al 21 de juliol).

1965.

Exposició a Palma a les Galeries Costa (13 al 26 de febrer). Exposició a Eivissa a la sala de la Caixa de Pensions (11 al 21 de juliol).

1966.

Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (21 de maig al 2 de juny). Exposa per primera vegada paisatges de Morella amb quadres d’Eivissa.

1967.

Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (10 al 23 de juny). Viatja a la Pobla de Segur (Lleida) convidat pel seu amic el pintor Miquel Villà i Bassols per pintar junts durant tres mesos.

1968.

Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (23 de novembre al 6 de desembre). Exposició a Eivissa, a la Sala d’Art Ebusus. Lloga una casa a Morella, on durant deu anys seguits es desplaça cada any durant l’estiu per pintar-hi.

1971.

Exposició a Eivissa, a la Sala Xarc (2 al 15 d’octubre).

1972.

Exposició a Madrid, a la Sala Grifé & Escoda (17 al 22 d’abril). Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (3 al 17 de juny).

1973.

Exposició a Palma a la Galeria J. Blanes (13 de desembre al 9 de gener del 1974).

1974.

Exposició a Palma, a la Galeria J. Blanes. Abril

1975.

Exposició a Palma, a la Galería J. Blanes.

1978.

Exposició a Palma, a la Galeria Byblos (2 al 17 de febrer).

1979.

Exposició a Palma, a la Galeria Danús (1 al 15 de febrer). Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (18 al 28 de setembre).

1980.

Exposició a Palma, a la Galeria Danús (febrer). Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (21 al 30 de setembre).

1981-1983.

És nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. Exposició a Palma, a la Galeria Danús (5 al 19 de febrer 1981). Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (del 15 al 30 de setembre de 1982). Exposició a Palma, a la Galería Nadal (3 al 15 d’octubre de 1983).

1985.

Deixa les classes de dibuix del Col·legi Seminari i del Col·legi de la Consolació d’Eivissa.

1987.

Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (15 al 25 de setembre).

1990.

Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (26 de novembre a l’11 de desembre).

1991.

Es jubila de professor de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa.

1995.

Exposició a Palma, a la Galeria Horrach Moyà (14 al 27 de febrer).

1997.

Exposició a Eivissa, a la sala Alhadros Centre Cultural (15 d’octubre al 31 d’octubre).

1999.

Participa en el disseny de diferents mata-segells especials de Correus, a l’edició d’un document filatèlic de record i al disseny del fulletó bloc commemoratiu de l’Exposició Nacional FILATEM a la Llotja de Palma, i en la medalla encunyada per la RFMT per a l’exposició.

2006.

Exposició a Eivissa, a la sala del Club Diario de Ibiza.

2007.

Medalla d’or del Grup Filatèlic de Palma, en agraïment pels seus treballs postals. També participa al disseny dels elements postals de la EXFILNA 2007, al Centre Cultural de la Misericòrdia, a Palma.

2011.

Exposició Antològica, «La llum d’Eivissa» al Centre Cultural s’Alamera del Consell d’Eivissa (novembre, desembre).

2017.

Protagonitza un capítol d’Aiguallums la sèrie de Filmòtica sobre el procés creatiu, amb el cineasta eivissenc Enrique Villalonga. Un dels seus quadres apareix a la portada del número 61 de la revista Eivissa, de l’Institut d’Estudis Eivissencs. Inaugura, a les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella, l’exposició retrospectiva monogràfica “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”; amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes i de l’Institut d’Estudis Baleàrics. La inauguració compta amb l’assistència del President de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, la consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i la regidora de Cultura, Rocio Querol. L’exposició roman oberta tot l’agost, amb motiu de les Festes de l’Anunci, i a la cloenda -el setembre – es fa la preestrena del capítol d’Aiguallums dedicat a l’artista per Filmòtica, i dirigit per Enric Villalonga.

2018.

L’exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1967” itinera a la Fundació Cultural Coll Bardolet (Valldemossa – Mallorca, Illes Balears) on roman exposada del 17 de febrer al 15 d’abril. L’exposició és inaugurada amb la presència de la Consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, el president de la Fundació, les autoritats municipals de Valldemossa, el Director General de Turisme del Govern Balear, Antoni Sansó, la directora de la Fundació, Amanda Corral, i una nodrida representació del món cultural mallorquí.

2018.

L’Ajuntament d’Eivissa li concedeix la Menció Honorífica Especial 2018. La Menció serà recollida per la seva familia dies després del traspàs.

2018.

Mor a Eivissa el dia 18 de juliol, i és enterrat al cementeri nou de Vila el dia 20. El dia 3 d’agost s’inauguren les dues exposicions, que sota títol genèric de “Carloandrés. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” havia organitzat l’Ajuntament de la Ciutat amb motiu de les Festes de la Terra 2018.

Exposicions

Exposicions individuals

1948«Exposición Carloandrés. Pintura en Mateu Arte» València, del 5 al 17 de juny.

1949. Sevilla. Galería de Arte. De l’11 al 25 de maig

1958. Lalín (Pontevedra) Casino de Lalín. Del 15 al 30 de juny

1958. València. Sala Prat.  Del 15 al 31 de desembre

1959. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 6 al 22 d’agost

1959. Lavaux (Suïssa). Saint Saphorin. Chambre haute de l’Auberge de l’Onde. Amb Antoni Pomar. Del 15 de desembre al 10 de gener

1960. Eivissa. Galeria Tanit.  23 de juliol al 6 d’agost

1960. “Hoteles Florida y San Antonio” Agost

1960. Neuchâtel (Suïssa). L’ancienne imprimerie du Banneret. del 6 d’agost al 31 de desembre de 1960. Amb Antoni Pomar

1961. «Homes i paisatges d’Eivissa» Carloandrés a la Sala de La Caixa de Pensions. Eivissa

1962. Vevey (Suïssa). Galerie Arts et Lettres. 17 de febrer al 4 de març

1962. Eivissa. Sala de la Casa de Cultura de la Caixa de Pensions. Del 26 de juliol al 4 d’agost

1962. Palma. Galeries Danús. Del 15 al 30 de novembre

1963. Palma. Carloandrés en Galeria Danús

1963. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 20 de juliol al 4 d’Agost

1964. Madrid. Sala Toisón. Del 22 de febrer al 4 de març

1964. Saragossa. Albiac. del 28 de març al 30 d’abril

1964. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 11 al 21 de juliol

1964. Galeria Xaim. Eivissa

1965. Palma. Galeries Costa. Del 13 al 26 de febrer

1965. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 11 al 21 de juliol

1965. Galeria Xaim. Eivissa

1966. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 21 de maig al 2 de juny

1967. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 10 al 23 de juny

1968. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 23 de novembre al 6 de desembre

1968. Eivissa. Sala d’art d’Ebusus

1969. Eivissa. Sala d’art d’Ebusus

1971. Eivissa. Sala Xarc. 2 al 15 d’octubre

1972. Madrid. Grifé & Escoda. Del 17 al 29 d’abril

1972. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 3 al 17 de juny

1973. Palma. Galeria J. Blanes. Del 13 de desembre al 9 de gener del 1974

1974. Palma. Galeria J. Blanes. Abril

1975. Palma. Galería J. Blanes

1978. Palma. Galeria Byblos. Del 2 al 17 de febrer

1979. Palma. Carloandrés. Galeries Danús, Palma

1979. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 18 al 28 de setembre

1980. Palma. Galeria Danús. De febrer a

1980. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 21 al 30 de setembre

1981. Palma. Galeria Danús. Del 5 al 19 de febrer

1982. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 15 al 30? de setembre

1983. Galería Nadal. Palma, del 3 al 15 d’octubre

1987. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 15 al 25 de setembre

1990. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 26 de novembre al 11 de desembre

1995. Palma. Galeria Horrach Moyà. Del 14 al 27 de febrero. «Carloandrés López del Rey». Escrit de presentació amb motiu de l’exposició del pintor a la Galeria Horrach Moyà, 14 febrer de 1995. 1 full mecanografiat. Per, J. Mascaró Pasarius.

1997. Eivissa. Alhadros Centre Cultural. Del 15 d’octubre al 31 d’octubre

2006. `La luz sobre las cosas´Eivissa. Club Diario de Ibiza.

2011. Eivissa. Exposició Antològica “La llum d’Eivissa. Carloandrés 1946 – 2011” al Centre Cultural S’Alamera del Consell d’Eivissa. Amb el patrocini del Consell d’Eivissa.

2017. Morella. Exposició Retrospectiva. “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978” Sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella, del 5 d’agost al 10 de setembre. Amb el patrocini de l’Ajuntament de Morella, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Conselleria de Cultura, Particpació i Esports del Govern de les Illes Balears, i la Fundació Baleària.

2018. Exposició retrospectiva “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978” Fundació Coll Bardolet. Valldemossa (Mallorca) Amb el patrocini de l’Ajuntament de Valldemossa, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Conselleria de Cultura, Particpació i Esports del Govern de les Illes Balears, i la Fundació Baleària.

2018. “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” Amb el patrocini de l’Ajuntament de la Ciutat amb motiu de les Festes de la Terra 2018, de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i la Fundació Baleària. Sala Es Polvorí, del 3 al 30 d’agost. Eivissa

2018. “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” Amb el patrocini de l’Ajuntament de la Ciutat amb motiu de les Festes de la Terra 2018, de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i la Fundació Baleària. Sala de l’Antic Refectori de l’Ajuntament d’Eivissa, del 3 al 30 d’agost. Eivissa

2019. València. Octubre Centre de Cultura Contemporània. València. del 4 al 27 d’abril. Organitzafa per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i Acció Cultural del País Valencià. Amb el suport de l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell d’Eivissa, l’Ajuntament de Morella, i la Fundació Baleària.

2019. Exposició «Carloandrés (1926-2018). Pintor i poeta». Biblioteca Municipal d’Eivissa. Can Ventosa

Exposicions col·lectives

A més  a més, de nombroses exposicions celebrades a Eivissa, ha exposat a València, Alacant, Sevilla, Saragossa, Salamanca, Lalín (Pontevedra) Morella (Castelló), Palma, Navas del Marqués (Avila), Madrid , a Neuchatel  i  Lavaux (Suïssa) i a Buenos Aires.

Ha participat a diverses Exposicions Nacionals de Belles Arts, Fires d’Art i Subhastes.

Cites bibliogràfiques

CABOT LLOMPART, J. (1979), Ibiza y sus PintoresPalma. España. Edición del autor. Pàgs. 7, 72, 73, 83

Goya. Revista de Arte. 103 – 108. 1971. Pàg. 407. CARLOANDRES El pintor Carloandrés ha realizado una exposición de paisajes en los cuales nos da la visión de una realidad española expresada con la técnica y colores más congruentes con los modelos. Casi diríamos que hay un paralelismo entre su estado de espíritu y el paisaje recogido en sus lienzos. Lo mismo las visiones digamos arquitectónicas de los pueblos que el paisaje abierto, están tratados con fulgor y expresividad, con un toque austero y matizado con golpes de …

CHAVARRI, Raúl. 1973La pintura española actual. Madrid, España. Ibérico Europea de Ediciones S.A. Citat a la pàgina 162. LÓPEZ DEL REY, CARLOS ANDRÉS V. EL PAISAJE FIGURATIVO […] “Dos paisajistas, uno gallego y otro andaluz, sin coincidencia en sus distintas experiencias y trayectorias y ceñidos cada uno a la interpretación de una realidad natural, cardinalmente diferente, convergen en una manera muy semejante de entonar plásticamente su exaltación del paisaje, son el sevillano Antonio Carmona y el gallego Carlos Andrés López del Rey (Sada, La Coruña, 1926) (EL PAÍS, Noticies sobre Raúl Chavarri)

BLASCO CARRASCOSA, J.A; AGUILERA CERNI, V.; VILLAVIEJA, C.; BONET, J.M; DE LA CALLE, R.; PRATS RIVELLES, R.; RAMÍERZ, P.; MUÑOZ IBAÑEZ, M. Desde Sala Mateu. Homenaje a José Mateu. (Catàleg de l’exposició homenatge a José Mateu)  Ediciones Cimal Arte Internacional. Generalitat valenciana 1998. Pàg. 135. PROGRAMA DE LA SALA MATEU, 1941 – 1972. Carlos Villavieja Llorente. TEMPORADA 1947 – 1948. EXPOSICIÓN CARLOANDRÉS. Del 5 al 17 de junio. HEMEROGRAFÍA: CH. “En la Sala Mateu, Carloandrés”, Las Provincias, núm. 33298, Valencia 8 de junio de 1948, pág. 7 F.G. “Exposición Carloandrés en la Sala Mateu”, Levante, núm. 2827, Valencia, 13 de junio de 1948, pág. 3 (*) Nota de la web. En aquesta relació falta la cita del diari “Jornada”, on apareix la crítica de J. Ombuena corresponent a l’exposició de Sala Mateu.

GIL SALINAS, Rafael. La colección artística del Ateneo Mercantil de Valencia. Generalitat valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General de Patrimoni Artístic. ISBN 84-482-1994–5. València. 1998 – il·lustració pàg 39 –

GONZÁLEZ LÓPEZ, M. Á. 2004. Ferrer Guasch. Edita Vicente Ferrer Guasch. Citat a la pàgina 184: “A finales de los años cincuenta se forma el “Grupo Ibiza-59” , con Erwin Bechtold, Erwin Broner, Hans Laabs, Katya Meirowsky, Bob Mumford, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Sansegundo, Haubensacck, Thompson, Bertil Sjjöberg y Heinz Trökes. Con Emilio Schillinger se inaugura la galería El Corsario, pionera del arte abstracto en España con sus “Salones Internacionales de Arte”. En 1962, se crea entre los pintores ibicencos el “Grupo Puget” , formado por Ferrer Guasch, Toni Pomar, Vicente Calbet y Marí Ribas “Portmany”, pero la galería de pintores autóctonos incluye a muchos otros como Adrian Rosa, Agudo Clará, Narciso Puget Riquer, J.A. Zornoza, Tur de Montis, Tur Costa, Gabrielet, Carloandrés, Joan Orvay, Carmen Zaragoza (*), Pilar Villangómez, etc. Se abre la Bienal Internacional de Arte Universitario en el que después encuentra asiento “Ibizagrafic” y a partir de las Bienales se crea el Museo de Arte Contemporáneo. La vida de las galerías de arte es también muy activa. Además deEl Corsario, juegan un papel relevante las galerías de Ivan Spence que montará unas 150 exposiciones individuales y muchas otras colectivas, y la Karl Van der Voort, ambas en Dalt Vila. Pero en la ciudad funcionan también la Galeria-5, Tanit, Es Vedrà, Es Piló, y las sala de exposiciones de “la Caixa” , mientras que en Sant Antoni de Portmany abren sus puertas laSala Vallribera, y, en Santa Eulària des Riu, Ca’n Pablo y El Mensajero” (*) El llinatge correcte és Zaragozá (Nota nostra)

GOMILA PERE, JOAN, L’obra folklorica d’Isidor Macabich, Miquel Costa editor,  Eivissa, 2022, 978-84-92951-57-4

LÓPEZ SEGUÍ, ANDREU CARLES, Carloandrés. Retorn a Morella. Obres 1965 – 1978. Regreso a Morella. Obras 1965 – 1978Palma, Finis Africae, ISBN 978-84-9446622-8-3, 2017, , il·lustració pàgines 182 – 183

LÓPEZ SEGUÍ, ANDREU CARLES, Carloandrés. Eivissa. Obres d’ara, obres d’ahir. 1958 – 2018Palma, Finis Africae, ISBN 978-84-949773-3-6, 2019

MARÍ, ISIDOR Isidor Macabich Llobet (1883 – 1973) Una biografia Miquel Costa Editor / Institut d’Estudis Eivissencs ISBN 9788492951734. Eivissa, 2025. Reproducció a la pàg. 4

MINISTERIO DE EDUCACIÓN NACIONAL. Concurso para la Basílica de Nuestra Señora de Aránzazu. Sala de exposiciones de la dirección General de Bellas Artes. Catálogo número XLIII. Marzo 1962. España. Madrid (1962) Ediciones de la Dirección General de Bellas Artes

MONFORTE GARCÍA, I. Arantzazu, arquitectura para una vanguardia. Donostia-San Sebastián. Diputación Foral de Gipuzkoa. Departamento de Arquitectura y urbanismo. 1994. Li dedica les pàgines 178 i 179

NÚÑEZ IZQUIERDO, SARA. El Arquitecto Francisco Gil González (1905 -1962) y la arquitectura salmantina del segundo tercio del siglo XX. 2014. Ediciones de la Universidad de Salamanca. Pàg. 598. “Otros artistas que acudieron con obras interesantes fueron Rosario Rodríguez Tierno, Joaquín Sánchez Léon, Jesús Unturbe, Mercedes Val Trouhillhet, José Vento y Manrique, Eduardo Vicente, Carmen Vives Camino, Menchu Gal. Junto a éstos hubo otros pintores que presentaron obras que pasaron completamente desapercibidas, caso de Pastor Calpena, José Cousiño, Álvaro Delgado Ramos, Ramón Maria de Vargas, José Díaz Gómez, Eugenio Escudero Pollo, M. Fernández Moreno, Alfonso Albarrán Chacón, Severiano Grande García, Antonio Guijarro, José Herrera Gómez, Fernando Hornedo Huidobro, Manuel Jerónimo Barroso, Lorenzo Jiménez Balaguer, Bonifacio Lázaro Lozano, Carlo Andrés López del Rey, Ricardo Macarrón Jaime, Julio Martín Caro, José Martín Portilla, Perfecto Mateo de la Fuente, Ángel Medina, Luis Horihuela Hervás, Aurelio Pérez Martínez, Francisco Prieto Santos, Demetrio Salgado Cosme, Luis Gago, José García Borillo, Luis García Ochoa, José Manuel García Sevillano e Ignacio Gómez García”

RÀFOLS, J.F. Diccionario de Artistas Contemporáneos de Cataluña y Baleares. Barcelona. 1987. Editorial Rafols. Tom 2. F – Ma. Página 308. LOPEZ DEL REY, Carlos Andrés.  Pintor nacido en Sada (Coruña) en 1926. Cursó estudios en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando (Madrid) y en la San Carlos (Valencia). Los artistas que más influyeron en su formación artística fueron Vázquez Díaz, Benedito, Villá y Morandi. Catedrático de la Escuela de Artes Aplicadas de Eivissa, donde residió desde 1958, su pintura, tanto en los paisajes como en los retratos, se encuadra dentro del realismo. Su primera exposición individual se celebró en Valencia en 1948. En Palma, expuso en Galerías Danús en 1962. Posteriormente,  lo hizo en las Galerías Costa (1965), en el Círculo de Bellas Artes (1966-67-68 y 1972), en la Galería J. Blanes (1973-74 y 75), en Byblos (1978), en Danús (1979-80 y 81) y en la Galería Nadal (1983). Además de numerosas exposiciones celebradas en Eivissa, ha expuesto en Sevilla, Valencia, Zaragoza, Madrid , y en Neuchatel  y  Lavaux (Suiza). Entre los premios obtenidos destacan el Molina Higueras de la Real Academia de San Fernando y el Diploma de Mérito de la misma Academia. Firma: “Carloandrés”

SABATER, G, (1981), La pintura contemporánea en MallorcaPalma, España, Ediciones Cort. Del impresionismo a nuestros días. Citat a Tom I. Cap. XIII. La nueva figuración. 1. Lo formalista. Pàg. 179. Il·lustració, 52 “Carlos Andrés López del Rey, “Carloandrés” (Sada – Coruña, 1926), el pintor gallego con residencia en Ibiza, ha sabido penetrar el secreto de la isla hermana y trasladarla a la tela. El paisaje de Ibiza, como el de Mallorca, es un paisaje difícil. En Ibiza hay mucha luz, luz a raudales. Y por si esto no bastare, la misma blancura de los edificios aumenta, si cabe, la fuerza de esta luz que llega, en algunos momentos, a ser cegadora. Ello hace difícil la plasmación de este paisaje. “Carloandrés” consigue plenamente su objetivo. Los retratos muy expresivos y los paisajes muy en su ambiente. Cabe destacar, dentro de su obra conjunta, la presencia de una materia plástica que tiene fuerza y valor por si misma. Si “Carloandrés” nos ha dado la visión la visión del paisaje ibicenco, J. Roberto Torrent (Ciudadela, 1904), nos ha ofrecido la más exacta y precisa visión del paisaje de su querida Menorca.”

TORRES PLANELLS, J.A., (2009), El Pare Morey. El capellà de la joventut d’EivissaEivissa. Espanya, Editorial Mediterrània Eivissa. Cita Carloandrés a: Capítol 17. EL SANTUARI DES VEDRÀ Pàg. 130 […] “L’encarregat de fer la marededéu fou el pintor i escultor Carloandrés López del Rey, artista molt proper a l’església eivissenca i professor de dibuix a diversos centres educatius de la ciutat. A principi del mes de setembre, els dos objectes ja estaven fets. La Mare de Déu del Carme fou presentada en públic davant la porta de l’església de Santa Creu i beneïdael dia 6 de setembre de 1959. D’aquella imatge se’n destacava que era “una obra de factura impecable, de línia molt estilitazada i polida”. Tenia una altura de 72 centímetres” Il·lustracions: a les pagines 130 i 135

VARIS AUTORS. Crónica de la Exposición Vicentina. Edita, Junta pro V Centenario de la Canonización de San Vicente Ferrer. València. 1957. Ilustració, pàg. 240

VARIS AUTORS. Diccionario Biográfico Español Contemporáneo, Madrid: Círculo de Amigos de la Historia, 1970. Citat a la veu: LOPEZ DEL REY, Carlo Andrés. Pintor. Profesor de Dibujo. Carlo Andrés López del Rey nació en Sada (La Coruña) el 11 de julio de 1926. Cursó sus primeros estudios en El Escorial (Madrid), continuándolos el el Instituto Luís Vives de Valencia. Sus estudios artísticos los siguió en la Escuela de Artes y Oficios de Valencia, en la de San Fernando de Madrid (1941 – 1943) y en la de San Carlos de Valencia (1943 – 1946), donde obtuvo el título de Profesor de Dibujo. De 1949 a 1951 viaja por España, becado por la Caja de Ahorros de Valencia, para hacer un estudio sobre Zurbarán, y, desde 1958, es profesor de Término de Dibujo artístico en la Escuela de Artes Aplicadas de Ibiza. Ha realizado numerosas exposiciones individuales, en España y en el extranjero, obteniendo, entre otros, el Premio Molina Higueras (Madrid), una mención en la Primera Bienal Hispanoamericana, la Segunda Medalla Sorolla, etc. Está casado con Dª Concepción Seguí Alabau y tiene tres hijos”.

VARIS AUTORS. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Deu volums. (Eivissa) 1989 – 2006. Consell Insular d’Eivissa Veus que el citen: Club de los Muchachos SOC Societat per a la infància i la joventut creada els primer anys de la dècada dels seixanta per mossèn Bartomeu Rosselló Colomar i mossèn Jaume Morey Rabassa. Ocupava un local al carrer Joan d’Àustria, local que era presidit per una pintura mural de la Mare de Déu, obra del pintor Carlos López del Rey “Carloandrés” […] Volum, III. Cascap- Cubell. Primera edició. 1999. El Corsario, galeriaART Galeria d’art situada a l’hotel El Corsario, en una casa senyorial del segle XVII de Dalt Vila coneguda com cas Corsari Vell, ubicada entre els carrers de Ponent i de Santa Maria. La galeria va ser inaugurada el 17 d’abril de 1954, amb una exposició de Laureà Barrau, Erwin Broner, Wilson i Narcís Puget, entre d’altres. A partir d’aleshores va tenir un paper molt destacat al món intel·lectual i artístic de l’Eivissa dels anys cinquanta i seixanta, sobretot per la confluència de destacades personalitats foranes i locals. […] A més a més, també vinculat a aquesta galeria va sorgir el Grup Ibiza 59, que va comptar des d’un primer moment amb el mateix Emil Schillinger, Erwin Broner, Erwin Bechtold, Hans Laabs i Bob Munford, als quals aviat s’afegiren Haubensak, Katja Meirowsky, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Bertil Sjöberg i Thompson. Els artistes locals tengueren també el seu lloc a les sales de la galeria, com ho demostra l’exposició “Pintores Ibicencos” que va tenir lloc del 21 de juny al 3 de juliol de 1964 i que va comptar amb la presència d’Antoni Prats, Adrián Rosa, Carloandrés, Vicent Ferrer Guasch, Joan Orvay, M. Carmen Zaragoza, Antoni Marí Ribas, Antoni Pomar, Pilar Villangómez, Rafel Tur Costa, Joan Sans i Vicent Calbet. D’ençà que Ana von Osterburg va adquirir la casa el 1950, El Corsario es va convertir també en un establiment hoteler, […] Amb el canvi de propietat l’any 1999, l’actual hotel i restaurant-galeria El Corsario va obrir de nou les portes amb accés pel carrer de Ponent número 5 i va reprendre la seua agenda d’exposicions. [STP] Escola d’Art d’Eivissa ENSENY  […]  el càrrec de director ha estat ocupat per Carlos Andrés López del Rey (1981 – 1983) […] [NGF] Volum V. Eivissa – Fibló. Primera Edició. 2001. López del Rey, Carloandrés (Sada, la Corunya 1926) ART  Pintor i professor de dibuix. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de València i a la les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid) i de Sant Carles (València). Entre 1942 i 1961 va rebre nombrosos premis, mencions i accèssits a diferents concursos nacionals. Entre 1961 i 1991 (1) va fer classes de dibuix artístic  (2 ) a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa (Escola d’Art d’Eivissa), centre del qual fou director l’any 1981 (3). Com a pintor, mostra un gran interès pel paisatge illenc, tant per les vistes del port d’Eivissa com per les construccions rurals i la gent de la pagesia (4) . Igualment destaquen en la seua temàtica les naturaleses mortes de textures molt clàssiques. Ha exposat a Eivissa, Palma, València, Madrid, Suïssa, etc. [CVR Volum VIII. Llenya-Mutual. Primera Edició 2004. Pàgina 5 (Fe de errades: (1) Carloandres va començar a donar classes l’any 1958. Va arribar a Eivissa el 24 de juliol de 1958. El seu primer curs serà el 58/59. (2) Fou titular per oposició de la Càtedra de Dibuix Artístic de l’Escola. També va donar classes d’Història de l’Art i als Col·legis de la Consolació i des Seminari. (3) Va a tornar a ser director durant un breu espai de temps abans de la seva jubilació. (4) Mai ha estat especialment interessat per aquest tema. Si que destaca com retratista dels personatges de l’Eivissa de mitjans el segle XX. Morey Rabassa, Jaume (s’Arenal de Llucmajor, Mallorca 1926 – Palma 1992) SOC Sacerdot […] ; l’excursió as Vedrà per l’entronització d’una imatge de la Verge (escultura de Carloandrés) a la cova del Pare Palau […] el vint de setembre de 1959 Volum VIII. Llenya-Mutual. Primera Edició 2004. Riera Bonet, Francesc (Eivissa 1942) ART Pintor i professor. A partir de l´any 1955 va començar els seus estudis de dibuix artístic a l´Escola d´Arts i Oficis d´Eivissa, on fou alumne d´Ignacio Agudo Clará, Carloandrés i Antoni Pomar.

Hemeroteca

ABC

Ara Balears

Arte Galicia
Baleares
  • «Las Exposiciones de Arte». Baleares 16 d’octubre de 1983, Per, J. Mascaró Pasarius. Carloandrés en Galería Nadal
  • «Crítica de arte». Baleares, 20 febrer de 1995, il. Per, J. Mascaró Pasarius. Carloandrés
Diario de Ibiza
  • De Arte. El próximo día 10 de Septiembre, en el Salón de exposiciones de la Sociedad Cultural «Ebusus», celebrará su primera exposición de pinturas sobre motivos de nuestra ciudad, el nuevo Profesor de la Escuela de Artes y Oficios, don Carlos Andrés López del Rey. Le deseamos mucho éxito. 09.09.1958. Diario de Ibiza
  • Nota de la Alcaldía. Se interesa la urgente presentación, en el negociado de Reemplazos de este Ayuntamiento, del Alférez de Complemento del Arma de lngenieros D. Carlos López del Rey
  • Arte. CARLOANDRES, EN LA CAJA DE PENSIONES. En el Sala de Exposiciones de la Casa de Cultura de la Caja de Pensiones se celebrará mañana la inauguración de la exposición del pintor Carloandrés, en la que figurarán 26 óleos y 4 dibujos. Carloandrés, profesor de nuestro Escuela de Artes y Oficios, ha expuesto con anterioridad en Valencia, Sevilla y Pontevedra individualmente. Entre otros galardones, Carloandrés es Premio Molina Higueras Pascual de la Real Academia de San Femando de Madrid. 15.08.1959. Diario de Ibiza
  • ARTE. EXPOSICION DE CARLOANDRES EN LA CAJA DE PENSIONES. Continúa con gran éxito, en la Casa de Cultura de la Caja de Pensiones, la exposición del pintor valenciano Carloandrés, Premio Nacional del Castillo de Navas y profesor de nuestro Escuela de Artes y Oficios, Carloandrés ofrece un conjunto interesante y feliz, en el que abunda una buena personal visión de Ibiza. La exposición permanecerá abierta hasta mañana fecha a marcada para su clausura. En nuestro número de mañana ofreceremos una breve apuntación critica sobre la obra expuesta de Carloandrés. 21.08.1959. Diario de Ibiza
  • ARTE. Dos exposiciones en Ibiza. […] CarIoandrés, en la Caja de Pensiones. Carloandrés, pintor coruñés aunque formado en Valencia y Madrid, y que clausuró hoy su exposición en la Casa de Cultura de la Caja de Pensiones, llega apoyado en un buen expediente artístico y una buena crítica. LIega, también, apoyado en treinta obras y pico. El pico, naturalmente, fuera de catálogo. Carloandrés ha reunido meritorios premios. Carloandrés viene escudado en críticas fervorosas de Camón Aznar, López Chavarri, etc., según leemos en la solapa del catalogo. Carloandrés ha pintado a Ibiza con amor y ojo propio, que nos Ilena enteramente, aunque en la exposición haya prodigado voluntariamente una ibiza de cartel. Pero no es éste precisamente el pintor que nos gusta, Hay un pintor más perfecto y diferenciado en, por ejemplo, «Vidrios azules» y «Las piñas ceniza»- La gozosa realidad de Carloandrés creemos que está aquí, exactamenle aquí. Es un pintor libre y personal, manejando, óptimamente calidad. A nosotros, incluso, nos sobran las piñas y los vidrios. En la exposición ofrece técnicas diversas e inteligentes, reveladoras de un duro y feliz aprendizaje. Pero la exposición, claramente, también resume tránsito, y, por encima de todo, entrañable persecución estética. Carloandrés no es un pintor conforme. Carloandrés es, ciertamente, algo más que una promesa. J.S. 22.08.1959. Diario de Ibiza
  • Arte. Clausura de la exposición de Carloandrés.Anoche se clausuró en la Casa de Cultura de la Caja de Pensiones la exposición del pintor Carloandrés profesor de nuestra Escuela de Artes y Oficios, y que ha logrado un gran éxito de público y crítica. Carloandrés ha confirmado plenamente toda una crítica altamente elogiosa. 23.08.1959. Diario de Ibiza.
  • Noticia de arte. 05.09.1959. Diario de Ibiza
  • Hoy será colocada en el Vedrá la imagen de Nuestra Señora del Carmen. 20.09.1959. Diario de Ibiza.
  • NOTICIA DE ARTE. […] CARLOANDRES y POMAR han mandado últimamente a Suiza una muestra de su más reciente trabajo. 04.11.1959. Diario de Ibiza
  • Editorial. Pintores y pinturas de Ibiza en Suiza. 18.02.1960. Diario de Ibiza
  • ARTE. […] Nueva actividad de “Tanit”. Según se nos informa la galería ibicenca «Tanit» proyecta para este verano la celebración de diversas exposiciones individuales, nueva actividad que inauguraría con una del pintor valenciano Carloandrés, profesor de nuestra Escuela de Artes y Oficios, a la que seuiríon posiblemente otras del pintor ibicenco Vicente Calbet y del norteamericano Bob Munford, todavía, sin embargo, estas dos últimas, sin formalizar. 14.07.1960. Diario de Ibiza
  • ARTE. Exposición de Carloandrés, en «Tanit» Esta tarde, en la Galería «Tanit», que inicia así una breve serie de exposiciones individuales, inaugura exposición el pintor Carloandrés, que presentará su más reciente obra. Carloandrés, que cursó estudios en las Escuelas de Bellas Artes, de San Fernando de Madrid y de San Carlos de Valencia, es premio, entre otros Molina Higueras de la Real Academia de San Fernando, Medalla de Plata de Benirnar, mención honorífica en la 1ª Bienal de Arte y de bocetos para los murales del CastilIo de las Navas del Marqués. La exposición de CarIoandrés permanecerá abierta en «Tanit» hasta el próximo 6 de agosto. 24.07.1960. Diario de Ibiza
  • ARTE. EXPOSICION DE CARLOANDRES EN GALERIA TANIT. Ha sido inaugurada en la céntrica Galería Tanit la exposición del pintor valenciano Carloandrés, Profesor de nuestra Escuela de Artes y Oficios, que presenta un interesantisimo y valioso conjunto de paisajes ibicencos correspondiente a su más última producción. Carloandrés, de paleta extraordinariamente feliz, ha dado con una Ibiza bella, cúbica y original; de resultado grato y sorprendente, en lo que el pintor valenciano demuestra su abundante calidod. La exposición de Carloandrés en Tanit, que permernecerá abierta hasta el próximo día 6, está siendo muy visitada y elogiada. 28.07.1960. Diario de Ibiza
  • DE ARTE. […] Exposición de Carloandrés en Tanit. La exposición que Carloandrés pintor de joven y brillante expediente—presenta actualmente en la Galería Tanit se compone de .diecinueve óleos y diez temples, todos de irreprochable, bella, encariñada; justa y personal factura. Paisaje todo y paisaje ibicenco; cal múltiple y cúbica—a excepción de dos retratos—, uno, espléndido, fuera de catálogo, en los que gravita un Carloandrés más arriesgado, más suelto; La figura es, para Carloandrés , una aventura más que afortunada y donde quizá abunde más—en nuestra opinión—una de las muchas y feraces realidades del pintor levantino. Carloandrés ha visto muy bien el paisaje ibicenco. No es una Ibiza a granel, muy próxima al industrioso souvenir, sino que existe en ella honrada, infatigable, meritoria investigación, y aciertos magnos. Carloandrés ha compuesto a Ibiza magistralmente. El temario es, por otra parte, cierta, decididamente original; el argumento, el permanente argumento, la insólita aIineación urbana nuestra; la anécdota, la cIarividenle anécdota, los blancos, blancos tenaz, amorosamente etudiados y conseguidos. Los blancos de Carloandrés  no son blancos universales. Cada pincelada, en Carloandrés , es un difícil, sereno y apacible tino, con —en algunas obras— las felices calidades de los abstractos. Es una Ibiza en soledad, sin estridencia ni violencia en lo que quizá no ocurre más que el cotidiano milagro del sol, la siesta o el pacifico vivir Ibiza en paz. Carloandrés, que clausura exposición el próximo día 6 merece, por su valiosa aportación a la pintura de lbiza, nuestro más largo y encendido elogio, y aquí queda. Carloandrés es pintor de ancha fortuna. 05.08.1960. Diario de Ibiza
  • Noticia de Arte. […] CARLOANDRES sigue exponiendo con gran éxito en el «Hotel Florida» de San Antonio. 25.08.1960. Diario de Ibiza
  • De Arte. Anteayer fué clausuruda en la Caja de Pensiones la notable exposición prsentado por Carloandrés. Excelente pintor, con depurada técnica, Carloandrés nos ha ofrecido en sus telas los rincones más típicos de nuestra ciudad, con un ambiente y luminosidad realmente extraordinaria, que en el tiempo que lleva en Ibiza este pintor levantino ha conseguido captar con singular maestria. Pero donde en verdad Carloandrés. ha dado el do de pecho; es en sus magníficos retratos, del Excmo. y Re verendísimo Sr. Arzobispo de Nicópolis de Epiro, don Antonio Cardona, recientemente fallecido, y muy especialmente en el de Monseñor don Isidoro Macabich, construído con mucha soltura, que por si solo es suficiente para acreditar un buen pintor. Muy bien también en los gouaches, cuya técnica conoce a la perfección. Dominio de colorido, qu trata sin estridencias y dibujo de extrema corrección. Una buena exposición. Diario de Ibiza, 05.08.1961
  • De Arte. Hombres y paisajes de Ibiza vistos por Carloandrés. El Marqués de Lozoya. Diario de Ibiza, 09.08.1961
  • ARTE. Exposición de Carloandrés en la Caja de Pensiones. En la Casa de Cultura de la Caja de Pensiones ha inaugurado exposición – con su obra más reciente— el pintor Carloandrés, afincado en Ibiza desde hace tiempo y profesor de nuestra meritoria Escuela de Artes y Oficios. Carloandrés presenta una exposición con gran unidad, en la que destaca sú cuidadoso interés por ofrecer una Ibiza armónica y geométrica. Nuestro juicio, pues, abunda en lo que habíamos dicho del pintor gallego en otras ocasiones: pintura de serenidad y de equilibio; pintura con rigor mental, minuciosa y amorosamante estudiada. Constituye agradabte sorpresa un mural muy bien compuesto y valiente, bello de color, que refiere la rica posibilidad de Carloandrés. Diario de Ibiza, 29.07.1962
  • DE ARTE. Carloandrés una vez másDiario de Ibiza, 04.08.1962
  • […]
  • De Arte. CARLOSANDRES [sic] ha realizado dos exposiciones de sus obras estas días; una en la Sala Toison de Madrid y otra en la Sala Albiac de Zaragoza. La crítica madrileña ha acogido con interés la muestra de nuestro amigo y Profesor de la Escuela de Artes Aplicadas. Rafael Soto Verges finaliza su
    elogiosa crítica en la revista «Artes», diciendo: «Puede decirse que es uno de los pocos paisajistas de
    interés que han pisado este año las salas madrileñas». Prados López en «Diario de Madrid» «Carloandrés tiené en su fondo el horizonte de todas las posibilidades eternas de nuestra pintura». José Hierro le dedica en «El Alcazar», una larga .y brillante reseña. «El rigor de la composicidn nos habla de arte sometido a estructuras geométricas cezannianas. Planos rigurosos que son arquitectura envuelta en claridad…» «En resumen una obra interesante y seria y una tentativa de volver a la realidad no «realizando» lo abstracto, sino enfrentándose con las formas de la vida». José María Campo en «ABC»
    «La cal es aqui la nota dominante. En los retratos, además de la obligada fidelidad al modelo, procura
    hacer un cuadro autónomo comó problema compositivo y estudio de color» En Zaragoza la muestra de Carloandrés ha sido acogida con igual elogio que en Madrid a través de las críticas de los tres diarios locales. En «Heraldo de Aragón» Armando Ruiz «Predominan el paisaje de Ibiza aunque también hay algún retrato notable sobre todo el de una niña de singular encanto expresivo …» «Sus empastes y volumenes nos revelan la presencia de un pintor que domina la técnica y como además es “un artista de verdad, su exposición tiene positivo interés.» En «El Noticiero», Domingo dice: «sus cuadros bien compuestos y realizados técnicamente rezuman luz por cada una de, sus pinceladas. Con agradable realismo recoje paisajes y colores mediterráneos en los que la luz adquiere cuerpo y encarnadura sin concesiones al cromo ni a la sensibleria. Sus retratos proclaman la potencia creadora al traducir el alma y la psicología del modelo. Azpeitia en la «Hoja del Lunes»: «La luz se convierte en problema primordial; Todo es asi vivo y alegre. Por lo.que se refiere a la realización Carloandres sabe lo que lleva entre manos. Su técnica se encuentra muy avanzada y es notable su arte para obtener calidades. Es preciso destacar su laborcomo retratista.» Nos satisface plenamente estas salidas de nuestros artistas al exterior, especialmente si se ven coronadas por el éxito ya sea de crítica o económica, ya que además de lo que supone para el artista expositor, contribuyen muy eficazmente al conocimiento de nuestra isla y a su mayor prestigio dentro del mundo artístico. Diario de Ibiza, 23.04.1964
  • Noticia de Arte. Esta tarde, inauguración de cuatro exposiciones. Para esta tarde, está anunciada la inauguración de cuatso exposiciones en las galerías de Ibiza, quizás una cifra record én nuestro nutrido calendario artístico. A las 7’30 de a tarde, inauguradones de Vicente Ferrer Guasch en la Sala de Exposiciones de la Caja de Pensiones; de Carloandrés, en Galería Xaim; de Hans laabs, en GaIería Von Spence; y una colectiva, internacional, «Arte Actual», en Galería El Corsarío. Cuatro importantes e interesantes exposiciones. 01.08.1964. Diario de Ibiza
  • Noticia de Arte – Con gran éxito el pintor ibicenco Vícente Ferrer Guasch expone actualmente en la Sala de Exposiciones de la Caja de Pensiones. Se trata de una interesantísima exposición, que apoya una vez más y justifica plenamente los últimos y sonoros éxitos de Ferrer Guasch. Por otra parte, esta exposición en la Caja de Pensiones está batiendo el «récord» de venta de nuestra temporada artística. Carloandrés, en Galería Xaim, presenta su más reciente obra, irreprochable en la técnica y amplia de emoción y belleza en su personal interpretación del paisaie ibicenco. Exposición, igualmente, de gran éxito. Para elpróximo martes se anuncia la inauguración en la Caja de Pensiones de una importantísima exposición con obra del ilustre pintor Laureano Barrau (q.e.p.d.), exposición de primerísima magnitud dentro de nuestro calendario artístico Laureano Barrau ha sido, como es sabido, uno de los más grandes e inimitables pintores de Ibiza. 09.08.1964. Diario de Ibiza
  • Noticia de Arte. En «Galerías Xaim», con gran éxito, expone actualmente Carloandrés, pintor que, entre otros, posee los siguientes premios: «Molina Higueras», «Juan Ribera»,«1ª Bienal Valencia» «Exposición Homenaje a Sorolla», Murales del Castillo de las Navas, etc. Carloandrés ha expuesto recientemente en Madrid, con gran éxito de crítica, en la prestigiosa Sala Toison. «El Corsario» clausuró hoy su exposición internacional «Arte Actual», colectiva a la que han figurado los nombres de Lund (Suecia), Kurkinen (Finlandia), Longfors (Suecia) y los españoles Tur Costa, Vicente Calbet, Prieto y Planas Durá. 14.08.1964. Diario de Ibiza
  • Tres exposiciones [sic] Con gran éxito de venta, exposiciones en todas galerías de la Isla: Carloandrés, en la Casa de Cultura de la Caja de Pensiones. Antonio Pomar, en Galería Xaim. Arcadio Orpí, en Galería Buda, de San Antonio. Pierre Haubensak, en Galería Ivan Spence. Y, en «El Corsario», Lilian Merrit. 27.08.1964. Diario de Ibiza
  • Noticia de arte. Gran éxito de Carloandrés en Palma. Con gran éxito, Carloandrés acaba de exponer en Galerías Costa de Palma. A propósito de esta exposición Gafim ha escrito en «Baleares», entre otros elogios: «La Ibiza de Carloandrés es una Ibiza personalísima… Es original el estilo con que da calor y vida y sugestión a su obra. Amamos el matiz de pan tostado y de paella a punto, oleoso, caliente, suavísimo,
    sensual, con que sazona la luz que impregna estas paredes blancas, obsesionantes, de la Ibiza ancestral. El blanco adquiere en la paleta de Carloandrés una humanidad especial y las gamas calientes, en vez de contrastar violentamente a contrapunto compensador, se afían con admirable armonía a la base teóricamente fria del blanco «calentándola» y fundiéndose en ella en un perfecto equilibrio de dosis
    y efectos. La Ibiza de Carloandrés se trata de una Ibiza bella, idílica, humilde, humanísima, genuína, encantadora, antigua y, sobre todo, pictogénica, transida del maravilIoso calor que acaba de descubrirnos un extraordinario colorista». 12.03.1965. Diario de Ibiza
  • Noticia de Arte. Carloandrés, en «Xaim» Actualmente expone paisaje de Ibiza en Galeno Xaim con gran éxito el pintor Carloandrés. De Carloandrés ha escrito-él Marqués de Lo.zoya:sHa tenido el acierto supremo de la fidelidad o su propia alma, y por esto su obra tiene un valor que permanecerá». Rafael Jaurne: «La Ibiza de Carloandrés no es geometría sólo. Hay un color hondamente expresadcvy un empaste rico en sugerencias. Si no pareciera unaS barbpridad diría que la pintura de Carloandrés es
    emiñentemente táctil». «Gafim» escribe: «La tendencia de Carloondrés es gracias a Dios figurativa. Con ello demuestra el pintor que los valores pictóricos sustantivos no son incompatibles con la realidád». Y Francisco Verdera ha escrito: «No es fundador ocasional, ni banal, sino que llegó al paisaje de Ibiza persiguiéndose. De no existir ésta,, blanca, hermosa y cúbica, Carloandrés, que lo intuyó con el viejo f.rvor y la salinidad del navegante, hubiera tenido que inventarse difícil, desgarradamente 6 Ibiza». 11.08.1965. Diario de Ibiza
  • […]
  • Notícia de Arte. Colectiva de final de temporada. 18.10.1972. Mariano Planells. Diario de Ibiza
  • Carloandrés expone en la Escuela de Artes y Oficios de Ibiza.  Pinceles del mar y la montaña 25.09.1980. Diario de Ibiza
  • […]
  • El pabellón balear de la Expo se prepara para acoger a veinticinco pintores ibicencos. J . M . P. Eivissa.- El próximo día 29, coincidiendo con el Día de Eivissa en la Exposición Universal de Sevilla, se inaugurará en el pabellón de Baleares una exposición compuesta por veinticinco cuadros de otros tantos pintores ibicencos. La colección pertenece a Ramón Medina, a quien el Consell Insular ha invitado a viajar a Sevilla para la inauguración, como «una pequeña compensación», según el conseller insular de Cultura, Joan Marí Tur. En la muestra hay obras de Vicent Calbet, Antoni Prats Calbet, Antoni Pomar, Narcís Puget Viñas, Vicent Ferrer Guasch, Carles Guasch, Josep Marí, Adrián Rosa, Carloandrés y Frank el Punto, entre otros. Los veinticinco cuadros han viajado ya a Sevilla, cubiertos por un seguro de siete millones y medio de pesetas. La muestra permanecerá expuesta durante las jornadas en que se conmemora la festividad de las Pitiüses y posteríormente se realizará una selección que quedará expuesta hasta el día 10 de agosto. 21.06.1992. La Prensa de Ibiza
  • El pabellón balear de la Expo expone un cuadro ínédito de Narcís Puget. El pabellón que representa a la Comunitat Autónoma de les Illes Balears en la Exposición Universal de Sevilla ha exhibido por primera vez en público un cuadro hasta ahora inédito del pintor ibicenco Narcís Puget, con motivo de la celebración el pasado martes del día en honor de Eivissa. El comisario artístico Lluis Socías i Cerda, en declaraciones a Diario de Ibiza valoró la obra, desde el punto de vista artístico, como “una de las mejores de la producción de Puget” y dijo que “Eivissa puede sentirse orgullosa por ello» […] La presentación de esta obra en la Expo 92 ha coincidido con la inauguración de una exposición antológica de 26 cuadros cedidos por Ramón Medina Ribas, ibicenco que ha dedicado su vida al coleccionismo de obras de arte y ha llegado a reunir una de las mejores colecciones, que recoge todos los pintores representativos de Eivissa. La muestra de las Pitiüses presentada en el pabellón balear incluye obras de Vicent Calbet, Antoni Prats, Francesc Riera, Vicent Ferrer Guasch, Manuel Sorá, Carloandrés, Marta Torres o Frank el Punto, entre otros y, en opinión del comisario artístico, puede calificarse como la mejor colección con que ha contado este pabellón en la Expo. La colección cedida por Ramón Medina, que se expuso el día de Eivissa, volverá a presentarse hoy día a dedicado a las Illes Balears en la Expo de Sevilla, y durante otros once días en el mes de agosto.“[…] 03.07.1992. Diario de Ibiza
  • El brillo del `Titanlux´ | 
  • Carloandrés, 65 años de pintura. El pintor Carloandrés López, nacido en Galicia y residente en Ibiza desde 1958, presenta una muestra antológica de su producción pictórica entre 1946 y 2011. Pep Ribas | Ibiza 09.11.2011 | 12:28
  • Ximo Puig y Fanny Tur arropan la muestra de Carloandrés. El pintor, nacido en Galicia y residente en Ibiza desde 1958, inaugura una exposición a los 91 años de edad en Morella, Castellón. Ibiza.  | 
  • Fallece a los 92 años el pintor Carloandrés. Residente en Ibiza desde 1958, es autor de una extensa obra que retrata los cambios que ha experimentado la isla durante más de medio siglo | El funeral será mañana en la iglesia de Santa Cruz. Redacción | Ibiza 19.07.2018 | 01:29
  • Ibiza otorgará una Mención Honorífica a Carloandrés. Ayuntamiento y Consell muestran sus condolencias por la muerte del artista a los 92 años. Redacción | Ibiza 20.07.2018 | 00:42
  • Carloandrés i l´Eivissa de colorsIolanda Bonet | Escriptora 20.07.2018 | 23:07
  • Arte. Dos exposiciones simultáneas para homenajear a CarloandrésLas muestras se podrán visitar del 3 al 30 de agosto en Es Polvorí y en el Refectorio del Ayuntamiento. Redacción | Ibiza 28.07.2018 | 22:40
  • Mención Honorífica Especial de Vila a Protección Civil y a Carloandrés. Las Menciones Honorifiques se aprobarán al pleno del próximo jueves día 2 de agosto. Redacción | Ibiza 30.07.2018 | 18:31
  • Emoción en la presentación de las muestras de Carloandrés. Incluyen pinturas nunca vistas antes cedidas por la familia del pintor | Su hijo recibe la Mención Honorífica Especial que el Ayuntamiento ha otorgado al artista, fallecido recientemente. Lourdes Rodríguez | Ibiza 03.08.2018 | 00:51
  • Dos muestras para repasar la trayectoria de Carloandrés. Redacción | Ibiza 05.08.2018 | 05:30
  • Recordant en Carloandrés. Paco Riera. Artista 05.08.2018 | 05:30
  • Poesía para recordar a Carloandrés. 29-08-2018 03:30
  • Poesía para despedir a Carloandrés. 30.08.2018 | 23:44
  • Valencia inaugura la exposición ‘Carloandrés en Ibiza’. En la muestra se podrá conocer, a partir de las 19.30 horas de hoy, la visión del artista sobre el paisaje, sus retratos y algunas de sus últimas obras. Europa Press | Ibiza.  | 
  • Abre la muestra de Carloandrés en Valencia.  | 
  • Ibiza presenta un catálogo de las dos exposiciones dedicadas a Carloandrés. La publicación recoge las dos muestras simultáneas que se inauguraron el año pasado en el marco de las Festes de la Terra. Redacción | Ibiza 17.06.2019 | 21:17 Diario de Ibiza
  • Fanny Tur presenta el viernes el catálogo de Carloandrés. Redacción | Ibiza.  | 
  • Muestra de la faceta más personal del pintor Carloandrés. La biblioteca municipal de Ibiza acogerá documentos, libros y fotografías del artista hasta el 26 de julio. Marisol Plaza | Ibiza.  | 
  • Pintors d’una exposició. L’exposició «Eivissa, l’illa dels pintors», organitzada per l’Arxiu d’Imatge i So Municipal d’Eivissa i la jove Fundació Carloandrés, és una sorpresa per la miscel·lània d’obres que s’hi presenten. Felip Cirer Costa. Ibiza | 21·08·22 | 06:00 Dominical del Diario de Ibiza.
  • ‘Panorámicas’ muestra la Ibiza vista por artistas de varias generaciones. Las obras se pueden ver hasta el 28 de agosto en es Polvorí y en el Refectori. Susana Asenjo. Ibiza 05 AGO 2024 6:00. Diario de Ibiza
  • Recorrido pictórico por el patrimonio eclesiástico de Ibiza y Formentera. La muestra ‘Esglésies’, comisariada por Fanny Tur, conmemora los 240 años del Decreto de creación de las parroquias de las Pitiusas y el centenario del nacimiento de Joan Marí Cardona. Maite Alvite. Ibiza 07 OCT 2025. Diario de Ibiza
Faro de Vigo

Levante EMV

Mundo Hispánico

Noticiero, El

  • ARTE Y ARTISTAS. CARLOANDRÉS EN GALERÍA ALBIAC. Zaragoza, martes 7 de abril de 1964. Pàg. 22 Carloandrés es un pintor valenciano establecido en Ibiza y los 23 óleos que ha colgado en «Albiac» demuestran que su estancia en la bella isla balear ha influido notablemente en su formación y en su evolución pictóricas. Podríamos resumir su Exposición en una sola palabra: luz. Sus cuadros, bien compuestos y realizados técnicamente, rezuman luz por cada una de sus pinceladas. Con un agradable realismo, recoge paisajes y colores mediterráneos, en los que la luz adquiere cuerpo y encarnadura, sin
    concesiones al cromo ni a la sensibleria. No hay que olvidar tampoco su «Conchita en azul» , «Cabeza de Conchita», y «Autorretrato en rojo» que proclaman el buen oficio en el retrato y la potencia creadora al traducir el alma y la psicología del modelo. — D.
Periódico de Ibiza

Vanguardia, La

PREMSA DIGITAL, WEBS
Europa Press
 Nou Diari
RÀDIO I TV

IB3 Notícies

Radio Ibiza SER

Descobreix l'art de Carloandrés