Arxiu mensual: juliol de 2018

Carloandrés

Mor a Eivissa el pintor i professor Carloandrés

REDACCIÓ EIVISSA, 23.07.2018. El passat dia 18 de juliol morí a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandrés. Carloandrés 
López del Rey (Sada, 1926 –Eivissa, 18 de juliol de 2018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix. De família i formació 
valencianes, nasqué accidentalment a Galícia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de 
València.

Sovint se l’ha considerat com paisatgista, malgrat que ha desenvolupat totes les tècniques i motius pictòrics al llarg de la seva extensa carrera, en especial el retrat i les natures mortes. La seva obra, de caràcter figuratiu i personals accents, mitjançant una paleta que abasta des de la gradació freda dels blancs als càlids ocres i malves, passant pels verds i els blaus. A la seva obra empra indistintament l’oli i el guaix

Biografia

Carloandrés, valencià malgrat que nascut accidentalment a Sada, és el tercer fill d’Alfons López Vidal, natural de València —caporal de carrabiners i músic militar—, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandrés sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que és un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valencià, pels orígens i la formació, o un pintor eivissenc, perquè és a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.

El treball de son pare, i els estudis, el dugueren a recórrer i residir, durant tota la seva jovintut, a una gran quantitat de localitats arreu de l’Estat Espanyol.

Va cursar els seus primer estudis a l’Institut Lluís Vives durant la guerra civil, estudis que compaginava amb l’Escola d’Arts i Oficis de la capital llevantina i com aprenent al taller dels imatgers valencians Rausell i Llorens. Després de la guerra civil espanyola cursa estudis a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi Molina Higueras i el diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando, i a l’Escola superior de Belles Arts de Sant Carles (València). És també a València on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX.

El 1948 exposa per primera vegada a la mítica Sala Mateu de València, des d’on es llançaren tants de pintors valencians de la seva generació, i companys seus d’estudis, com M. Mompó, E. Sempere, L. Arcas, R. Llorens. En aquesta primera exposició, ja apareixen alguns dels que seran els seus gèneres més estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta.